Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  com
veure  cóm
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COM (i ses var. ant. con, quom, cum). adv. i conj.: cast. como.
I. || 1. adv. interr. De quina manera. Negú clerge que si metex no pot saluar, com pod saluar som pobble?, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Com pot esser que los meus ulls no decorren de làgremes?, Llull Cont. 33, 25. Volgueren saber les viandes com eren ordonades, Muntaner Cròn., c. 23. No demostra com ne com no, ne per qual rahó, Consolat, c. 144. Qui sou, amich? Com haueu nom?, Vent. Pel. 19. Estrany és el seu nom que dura Déu sap com, Costa Trad. 68. Jo no sé com, però un vent de profecia corre sobre eixos monts, Maragall Enllà 21. Fer les coses sense com ni què: fer-les sense fixar-s'hi (Empordà). Com així?: es diu per demanar explicació d'una cosa que fa estrany. Y com axí tants de dies sensa dexarte veure per allà?, Roq. 45. Segons i com!: es diu per expressar reserva en la concessió o afirmació del que altri demana Homo, assò mai cansa! diu En Queberbes.—Segons i com! diu En Bebelei, Alcover Cont. 3. Com és ara?: es diu per demanar exemple del que s'afirma (Mall.) o per demanar més explicació d'una cosa que no es comprèn bé (Men.). Voleu dir que n'hi ha molta d'aygo?—Si n'hi ha! Cent mil millons de vegades més que lo que vos pugueu imaginar.—Comesara! Tateix n'hi deu haver més que en el safareitx de Son Lletuga?, Penya Mos. iii, 92. Com no?: es diu per ratificar el que s'acaba de dir. La ploma em venia a les mans. Com no, quan remembrances i visions encantadores ho solliciten...?, Ruyra Parada 5.
|| 2. m. Manera en què. Per ço Natura'l don'a nós | qui sab lo com e lo per què, Ausiàs March cxxviii. Sens mort lo rembreu sabent vós lo com, Passi cobles 77. Perque vull saber, menjant vós oliues, lo com de aquelles traheu lo pinyol, Proc. olives 6. Y quant va sebre tothom de l'obra pia la neta, y el perque de tot, y el com, Penya Poes. 265.
|| 3. Usat tot sol o seguit de la frase que un altre acaba de dir, serveix com a exclamació per a expressar gran sorpresa i sovint oposició a allò mateix que han dit; cast. cómo! Ab aquesta opinió vull morir.—Com opinió! dix ell, Metge Somni i. No'm dóna viyares que axí ho cregués ell.—Com no? E què t'hi indueix? Metge Somni i. Què veets en la definició de la ànima racional...?—Com què? respòs ell: moltes coses, Metge Somni i. Si may gosava | dir d'on venia, | «Com?» responia | ab gran furor: | «en la color | no u conexeu?», Spill 2710. O mesquina, a ont és aquest bon hom? E sent Julià... respòs: E com? No és en lo lit lo dit bon hom?, Eximplis, ii, 325.
|| 4. Serveix per a introduir frases exclamatives i ponderatives. E con gran confusió és en los peccadors!, Llull Cont. 8, 25. O donchs com est justament appellada gloriosa ciutat de Déu!, Eximenis II Reg., c. 2. O si ella pogués sentir gens ma dolor, com planyeria la fredor d'aquest cos meu! Com sentiria turment greu e inrepòs!, Vent. Pel. 21. Com volarien mos besos per sos llaviets en flor!, Verdaguer Idilis. Verge Santíssima, i com has crescut!, Ruyra Pinya, i, 157.
II. introduint frases comparatives:
|| 1. Equival a ‘de la mateixa manera que’. a) Precedit de partícula correlativa: Que o tenga per el axi com ego tenia per senior de bescheran, doc. a. 1237 (Rev. Bibliogr. Cat. iv, 28). Enviatznosen vostra carta segellada ef firmada axi quom s'usa entre vós, doc. a. 1274 (Bofarull Mar, 77). Les riquees d'aquest món axí són com a ombra, Llull Cont. 107, 10. En axí com vós avets donat oyment a home..., en axí avets donada a la ànima memòria, Llull Cont. 315, 9. Muntave alt al cel, no pas axí com a pobre, mas axí com totpoderós, Sermons SVF, i, 28. Axí com cell qui'n lo somni's delita, Ausiàs March i.b) Sense partícula correlativa: Anava con a hom exit de son seny, Llull Gentil 13. Rey pren com a leó e irex-se com a fadrí, Jafuda Dits, c. 2. Deie esser posat a turment cum desús és dit, doc. a. 1333 (Priv. Ordin. Valls Pir. 224). Los altres li feyen escarns com a foll, Passi cobles 14. Ara veg-lo star con a orat menjant pan e formatge, Eximplis, ii, 303. Tot braolant com monstre que vetlla un camp de mort, Atlàntida i. Voldria ser cavaller com ell, Canigó i. Que pren com a grossa ofensa que li parlen de casar, Penya Poes. 25. Parlau com un àngel, Penya Mos. iii, 14. Tremolosos los sons primers com a gemecgs pujaren, Costa Trad. 12. Per tots, com la llum del dia, eren els fruits de les branques, Alcover Poem. bíbl. 13.—c) Com a seguit d'un verb, serveix per a expressar una acció o estat aproximat o molt semblant a l'estat o acció propi del dit verb (Mall.). «No vui anar a la Muntanya; perque m'hi com a enyor» (Mall., Men.). I com veu que a ca seua no la hi volen deixar veure..., se come [sic] desespera, Alcover Cont. 336 [és a dir, que fa prop de desesperar-se].—d) Serveix per a intercalar una cosa com a exemple o aplicació concreta d'allò que s'ha dit. Faeren algunes poblacions, com Carthago la vella, Boades Feyts 6.
|| 2. Introdueix frases comparatives indicadores d'igualtat, equivalent a ‘en el mateix grau que’. a) Precedit de partícula correlativa: He reguart que'm maten o que'm facen tal onta que ualria'm tant com la mort, Jaume I, Cròn. 20. S'esforsa aytant con pot a minvar lo bé e a muntiplicar lo mal, Llull Doctr. puer. 63, 6. Li és semblant que'l senyor de la nau... no haia ne valega tant com el, Consolat, c. 169. Axí cum pus profitosament se porà fer, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 233). Tan prestes les han com los cans l'orinar, Metge Somni iii. De tantes blasfèmies com ell nos ha dit, Passi cobles 60. Tal dia com vuy, padrina, Penya Poes. 287. Una set que me deixava la gola tan corsecada com el meu bastó, Massó Croq. 10.—b) Sense partícula correlativa: Me par amarch com a fel, Tirant, c. 89. Demana si a ton oncle li plauen com a mi, Canigó i. Res com tu en aquest món, oh Primavera, Costa Poes. 21. Se'n ve rebent com un llamp, Penya Poes. 247. M'ha posat un cap com una ferrada, Alcover Cont. 2. Com hi ha Déu!: com hi ha nell!: exclamacions per ratificar enèrgicament una afirmació. Y com hi ha nell, que podia ben bé riure, Casellas Sots 9. Com altra cosa: molt, en gran quantitat, en alt grau (Montblanc). «M'aixeco dematí com altra cosa [=molt dematí] i me'n vaig a l'hort» (Montblanc).
|| 3. Introdueix frases comparatives indicadores de desigualtat (És una construcció rara, car ordinàriament aquesta relació de desigualtat s'introdueix ab la conjunció que): Null hom no pot esser pus occasionat a conèxer e amar Deu, com home qui sia Deu e mort per esser conegut e amat Deu, Llull Felix, pt. i, c. 7. Maior pensament no poden haver com havem, doc. s. xv (BABL, xii, 266).
|| 4. Introdueix frases de proporcionalitat, seguit d'adverbis com més, pus, menys o d'adjectius comparatius: Qe com més lo mandauen calar, el mas clamaue, Hom. Org. 4. E com més ni pus fortment remembre e entén... pus fortment és fervent e ardent son remembrament, Llull Cont. 223, 2. Aquest mot no'ls exia de la boca, e axí con més lo deyen més pujaua la uou, Jaume I, Cròn. 84. Com més hi pens, pus clar ho veig, Metge Somni i. Com menys dura la pena, ab menys dolor se passa, ibid. ii. Com més va, més negra nit, per tot cel trona i llampega, Verdaguer Idilis. Y com més transcorren dies, més se torna el cel funest, Penya Poes. 286. Però els pins sovintejen més com més va, Massó Croq. 9.
|| 5. Seguida d'una partícula comparativa i d'un temps del verb poder, servia antigament per a introduir una frase expressadora de ‘la major quantitat o el major grau possible’, ‘el màxim’. Anaren-se amagar per les cases, cascú con mils podia, Jaume I, Cròn. 86. E fets-la plana com més puxats, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 539).
|| 6. Seguit de la conjunció si, introdueix frases comparatives hipotètiques: Uéns axí corrén e ab balesta parada, con si tirar uolies a nós, Jaume I, Cròn. Fuig lurs la sanch... axí com si eren en un gran perill, Metge Somni ii. Tornaren los débils braços y cames ab tan complida sanitat y força com si en algun temps jamés hagués tengut malaltia, Pereç St. Vic. 23. Portava... lo cavall encubertat com si fos un cap d'esquadra, Picó Engl. 19. Tornava a pendre-les com si anés a posar-se en marxa, Ruyra Parada 30.
|| 7. Seguit de a (com a), serveix per a expressar la condició de què es considera especialment dotada la persona o cosa de què es parla; equival a ‘en qualitat de’: Volets esser amat per home com a Deu e com a creatura: com a Deu, en so que volets que hom am vostra deitat com a Deu, e vostra humanitat com a home. Llull Cont. 324, 29. Jhesu Christ esguarda en lo cel nostra dona com a mare e com a regina del cel e de la terra, Llull Doctr. puer. 66, 2. Los mayordòmens nostres... generalment hauran axí com a majors en nostre hostal, Ordin. Palat. 9. Promet en poder de uosaltres, com a caualler que só, que jamés tornar en la mia terra, Tirant c. 60. Deixau, donchs, als jóuens, aquexes oliues, hi vós, com a vell salvau lo pinyol, Proc. olives 54. Y si escoltes com a dona, jo com homo et parlaré, Penya Poes. 264. a) Amb un matís de significació semblant s'usa en mallorquí com a davant un infinitiu en frases així: «Qui esperau voltros?—Com a esperar, no esperam ningú» [=precisament esperar, no] (Mall.). «Que us faig nosa?—Com a nosa, no» [=precisament nosa, no] (Men.).
III. Introdueix frases temporals:
|| 1. Significant simultaneïtat, igualtat de temps entre dues accions o entre dos estats. Los hòmens ergullosos con vos van aorar ni pregar a la esgleya, més hi fan de lur dan que de lur profit, Llull Cont. 92, 16. E nós no hauíem més de XIIII anys con lo assetiam, Jaume I, Cròn. 21. No staua ab ell com partí de sa terra, Consolat, c. 128. Isqué de la nau com viu les galees, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 76). Com Isaach hoy açò fo fortment espauentat, Serra Gèn. 29. Al matí com lo sol fou exit, feu regonèxer entorn del seu camp, Tirant, c. 23. El rodejan los més braus com arriba enmitj de plaça, Picó Engl. 20.
|| 2. Significant posterioritat d'una acció o d'un estat respecte d'un altre. Com Evast hagué concebut e delliberat en sa voluntat que amàs l'orde de matrimoni, díx a alguns de sos parents, Llull Blanq. 1, 2. E com la missa o vespres seran dites..., encenguen los dlts ciris, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 175). Si que tantost com de la cavalleria hach sus, trameteren al rey de França missatgers, Muntaner Cròn., c. 122. E com l'emperador hagué hoyda la reyna, trobà gran plaer en ses paraules, Tomic Hist. 79.
IV. Introdueix frases causals: a) Com simple amb el verb en indicatiu: Paris com no era conegut, no hauia qui parlàs per ell, Paris e Viana 8. Reteren grans gràcies al rey com los havia feta remissió, Scachs 14. Feeren lahors a la diuina prouidència com era stat en recort d'ells, Tirant c. 90. Com gairebé no coneix sinó el Madagascar i els volts de Noedes, hi estableix a cada pas comparació, Massó Croq. 10. —b) Com simple amb el verb en subjuntiu: On, com negú dels elements no hage natura ne proprietat ne vertut de remembrar ni d'entendre, Llull Cont. 280, 14. En aquells avem concebuda gran e cordial amor en nostre cor, com sien molt bells infants e graciosos, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 553). Te diguérem que't partisses de nòstron plet, con més valguera los egipcians servir que morir en aquest herm, Serra Gèn. 68. Era tan gran la sua santedat, que com entràs cascun any pereginant en Roma, les campanes... sonaven de si matexes, Hist. Garí 3.—c) Com seguit d'altres elements, formant locució (com sia que, com sia cosa que, per tal com, per ço com, com que, etc.): Com sia donchs que la vexiga plena de urina agrevia la natura, per la qual cosa ella se sforça, Albert G., Ques. 41 vo. De les majors maravelles... és que nosaltres entenem en amar..., com sia cosa que vós siats acabat e nosaltres siam defallents, Llull Cont. 100, 18. Que a una persona... no sien ensemps comanats molts officis per tal com no és leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar, Ordin. Palat. 8. Alguns se cuyden que aquells diners fossen d'argent per ço com los evangelistes los appellen argent, Serra Gèn. 22. La sort e fortuna volgué ajudar a Tirant, e per ço com lo bacinet li era caygut, trobà's molt més lauger que l'altre, Tirant, c. 65. Com qu'era bruixot y tenia part ab el domini..., havia fet mans y mànigas pera descolgarse de terra, Casellas Sots 6. Y per altra part, com que no m'havia calçat les botes per por de fer soroll, els peus se m'enfredoraven, Ruyra Parada 17.
V. Introdueix frases substantives, equivalent a la conjunció que: a) Amb el verb en indicatiu: Recordà-se de les grans riqueses temporals que son pare li havia lexades e com era en càrrec de mantenir la gran casa e la gran almoyna que son pare feya, Llull Blanq. 1. Se merauellava de les gents de aquest món com tan poch conexien e amauen Déu, Llull Felix, pt. i, c. 1. Vench cert ardit... com una galiota era estada vers les mars de Tarragona, Ardits, i, 3 (a. 1390). No tinch cap altre conort sino pensar com a cert temps tinch a voltar, Vent. Pel. 9. Havent sabut com lo Soldà havia libertats los venecians, Oliver Rom. 4. Feren saltar un home qui'ls dix com aquella nau era de socós, Tirant, c. 90. Vull scriure la present memòria quom en lo any... se sogí que..., doc. a. 1544 (Ruscino, iv, 89). Veuràs com l'aygua redola, Penya Poes. 50. Veis com la llengua del cor | no és aquí la castellana? | Veis com Castella no és més | que Castella dins Espanya?, Maura Aygof. 89.—b) Amb el verb en subjuntiu: Cascun element cerca com pusca aver simplicitat per si metex, Llull Doctr. puer. 94, 12. Ha hom desig tot jorn com pusque esser sadoll e que hom pusque aver les viandes, Llull Doctr. puer. 60, 4. Juraren com al rey donassen leyal consell, Llull Felix. Ab un papé firmat del rey, com no'ls pogués dir res ningú, Cròn. Guerra Indep. Penedès.
VI. Introdueix frases finals, equivalent a ‘perquè’ seguit de subjuntiu: Que Deus lur do lum de gràcia con pusquen esser convertits a la sancta fe, Llull Doctr. puer. 84, 9. Trameteren llurs missatgers al apostoli..., com sabessen que..., Desclot Cròn. Jo daré manera com no haia mal per aquestes figues, Isop Faules 3.
    Fon.:
kɔm (pir-or., or., occ., alg.); kɔ̞m (val., bal.).
    Var. ant.:
con, co, cum, quom. Forma aglutinada: col=co'l (=com el).
    Etim.:
del llatí quōmŏdo, mat. sign. El significat primari d'aquest mot compost, era ‘de quina manera’; però en llatí vulgar prengué una gran extensió el seu ús com a partícula, amb totes les aplicacions que hem exposades pel com català en el curs del present article: comparativa («solebat sic cenare quomodo rex», Petroni), temporal (freqüent en la Vulgata), introductora de frases substantives («El faciant notum quomodo ab illo est mannitus», en la Lex Salica). L'ús de com en sentit temporal, com es pot veure pels textos transcrits en el paràgraf III, presenta marcada analogia amb l'ús de la conjunció llatina cum; Hatzfeld-Darmesteter-Thomas Dict. suposen que realment el fr. comme temporal ve del llatí cum; però davant el testimoni de l'ús de quomodo amb vàlua temporal en llatí vulgar, cal considerar infundada aquella suposició i atribuir a quomodo l'origen del nostre com temporal; això sí, es pot admetre que hi hagi hagut una influència de cum damunt quomodo, com suposa J. Jeanjaquet (cf. Meyer-Lübke Gramm. iii, 594); aquesta influència resulta certa en alguns escriptors catalans antics qui usaren la grafia cum per com. La forma composta com a, de què hem donat exemples en el paràgraf II (principalment en els || || 1 i 7), procedeix del llatí quomodo ac; de cap manera pot esser considerada producte d'un mer desplegament d'un so -e paràsit, com sembla suposar Niepage Mall. Urk. 160, ja que també en castellà es troba com a, en provençal coma, en sicilià comma, en napolità comme a, etc. (cf. Cuervo Dicc. ii, 225; Meyer-Lübke Gramm. iii, 278); és, per tant, inadmissible la grafia come o com-e, que havia estat en ús anys enrera entre certs escriptors catalans. Per a més informació sobre el mot com, vegi's principalment: Par Sint. 450, 673, 676, 766, 887, 908, 927, etc.; J. Calveras, BDLIC, xvii, 52-57; Klesper, Konj. 321-421.

CÓM m.
|| 1. Recipient rústic on es posa el menjar o abeurall dels animals domèstics, i principalment del porc (or., occ.); cast. dornajo. Sol esser un tros de soca amb una concavitat longitudinal, però també es diu cóm la pica o altre recipient de pedra destinat al mateix ús indicat. En la cort un cóm de porchs, doc. a. 1380 (Bol. Ac. B. L., vi, 470). El porten a una cort i l'aboquen al cóm o sia a l'obi, Scriptorium abril 1925. «No fas més que llevar-te, i ja ets de morros al cóm»: ho diuen a una persona molt fartanera, que sempre està menjant (Bellpuig).
|| 2. Per extensió: a) Espècie de pastera grossa on posen el porc per a escaldar-lo i llevar-li el pèl, el dia de la matança (Esterri).—b) Pica situada davall la fornal del ferrer, dins la qual hi ha l'aigua per a posar el ferro a refredar (Esterri, Pont de S., Tremp).—c) Fons de la conca o recipient d'una font on duen a abeurar els animals (Tremp).—d) Pastereta amb aigua dins la qual roda la mola d'esmolar (Ripoll).
    Refr.

—«De les vores del cóm, no n'hi ha cap de gras»: es diu per censurar els menjamiques o massa delicats de paladar (Urgell, Segarra).
    Fon.:
kóm (Andorra, Ripollès, Berguedà, Pobla de L., Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Urgell, Segarra, Penedès).
    Etim.:
del gàl·lic *cŭmbos, ‘corbat, còncau’ (cf. REW 2387).