Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. coma
veure  2. coma
veure  3. coma
veure  4. coma
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COMA m.
Estat de profunda insensibilitat produïda per una malaltia, ferida o metzina, i del qual és impossible o molt difícil de refer-se; cast. coma.
    Etim.:
pres del gr. κῶμα ‘sopor’.

2. COMA f.: cast. coma.
|| 1. Signe de puntuació (,) que serveix per a indicar una separació poc notòria entre dues parts d'una frase. Un escrit sense punts ni comes no fa sentit, Ignor. 50. No mudar punt ni coma: mantenir una cosa intacta, sense canviar-hi res. No llevar ni una coma: no llevar res d'un escrit o d'un parlament, expressar-lo tal com estava concebut. No faltar-hi una coma: esser una cosa perfecta, no mancar-hi res.
|| 2. Interval musical molt petit, equivalent a la cinquena part d'un to.
    Etim.:
pres del llatí cōmma, mat. sign.

3. COMA f., neol.: cast. coma.
|| 1. Massa nebulosa que envolta el nucli d'un cometa.
|| 2. Floc de bràctees, brins, etc., que corona certes flors o llavors.
    Etim.:
pres del llatí cōma, ‘cabellera’.

4. COMA f.
|| 1. Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya (Rosselló, Plana de Vic, Ribagorça, Tremp, Morella, Mall.); cast. nava. In ipsa coma, doc. a. 973 (Bol. Ac. B. L., vi, 350). Si lo sol estén sos raigs sobre los plans e los munts e les comes e les valls, Llull Cont. 93, 21. Que és en la riba del pendent de la coma dels Tors, e davala tro al sòl de la dita coma, e d'aquí va tot dret entro al cap de la coma del cortal d'En Sach, doc. a. 1306 (RLR, vii, 50). Ficaren fites prop la senda que ua a la coma den Jacme Martí, doc. a. 1328 (BSCC, xiii, 157). E nós estiguem en lo toçal que és sobre la vila..., e lo infant En Pere a la nostra part dreta vers Portvendres, e lo vezcomte de Cardona baix en la coma entre Nós e lo infant En Pere, Pere IV, Cròn. 197. Quan dins la salvatge negror de l'estret | on la coma acaba, sent un eguinar, Alcover Cap al tard 9.
|| 2. Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura (Alt Empordà, Ripollès); cast. loma. Heu d'anar a tombar aquella coma que's veu d'ací, Massó Croq. 11.El mot coma ha desaparegut del llenguatge viu de moltes comarques; conserva vitalitat principalment en el Rosselló, Alt Empordà, Plana de Vic, Conca de Tremp, Ribagorça, Morella, Mallorca; però a la majoria de regions és un simple fòssil toponímic, això sí, molt abundant: no hi ha quasi cap comarca on no es trobin noms de lloc La Coma o Les Comes o composts amb aquest mot. Donarem notícia dels principals toponímics formats a base per coma. En els territoris pirenencs trobam la Coma de l'Embut (dins la Cerdanya, prop de Puigmal), Coma de l'Orri (en el Conflent), Coma de Vaca (vall molt alterosa entre Núria i Ull de Ter), Coma del Tec (es troba anant de l'Ullat del Tec cap a Oleta), Coma d'Or (devers Lanós i Carlit), Coma ermada (prat delitós prop d'Angustrina), Coma Joan (gran clot rodonenc per on passa un torrent i que es troba pujant de Porté a l'estany de Lanós), Coma Morera (cim de més de dos mil metres allà deçà del Puigmal), Coma pregona (torrentera situada prop de Porté), Coma ermada (gran clotada dominada per un cim altíssim de la serralada que separa el Conflent de la comarca de Camprodon), Coma pedrosa (a l'Alt Pallars), Coma dels caners (muntanyes llises situades al NE. de Gòsol, als estreps de Pedraforca), Coma dels Cortils (coma situada a la serra Pedregosa, aresta separada de les muntanyes de Cadí), Coma dels llops (clotada molt pintoresca en la vall d'Andorra), Coma formosa (coll situat al NE. de Vallfogona), Coma negra (conjunt de dos puigs separats per un esvoranc, més amunt de Camprodon), Coma pregona (lloc situat per damunt de Berga, prop de les costes de la Malesa), Coma tabanera (coma que es troba prop del Pla de les Forques, al camí de Ribes a Cerdanya), La Coma (nom d'una partida de terra del terme de Tírvia), etc. A la comarca de Solsona hi ha també un paratge anomenat Les Comes, i a Cardona hi ha les partides per Coma i Coma bella; a Bagà trobam la Coma d'En Vilar. Prop de Manresa hi ha la Coma de Sant Ponç; al Pla d'Urgell també trobam La Coma i Les Comes com a noms de diferents partides de terra. De l'antiga vitalitat del mot coma tenim abundant documentació referent a la comarca de la Segarra (termes de Guardiolada i Santa Coloma de Queralt) recollida pel nostre col·laborador Mn. Joan Segura dins els arxius parroquials de les dites viles, i de la qual ens plau donar aquestes mostres: Coma de Bonpàs («unum trocium alodii quem habemus in termino de za guardia lada, in loco uocato coma de bompas», doc. segle XIII), Coma del Pou («unam peciam terre in termino de figuerola, a la coma del pou», a. 1277), Coma Ballestera («in cumba balestera, termino ste. columbe», a. 1278), Coma dels Bruns («trocium terre in termino ste. columbe, a la coma dels bruns», a. 1279), Coma de Na Solera («vnum trocium terre ad cumbam de nasolera», a. 1279), Coma de la Bassa («in termino de figuerola in loco vocato coma de la bassa», a. 1299), Coma Sadolla («in termino de Guialmon, in loco vocato coma sadola», a. 1300; «en la partida coma sadolla», a. 1567), Coma d'En Falcó («in termino ste. columbe, in loco uocato coma den falco», a. 1300), Coma d'En Figuera («in termino ste. columbe, loco vocato coma den figuera», a. 1300), Coma Rossella («in termino de figuerola, in loco vocato coma rosela», a. 1300), Coma erma («in termino de zauit [=Civit], in loco uocato coma erma; afrontat in collo septem viarum et in cumba domini de zauit», a. 1300), Coma Conilla («in termino de queralto, in loco uocato coma coniyla, afrontat in quadra dez feriols», a. 1301), Coma Salnera («in termino ste. columbe, in loco uocato coma salnera: afrontat in via qua itur ad codoyn», a. 1302), Coma d'Alda («alodii quem habemus in termino ceruarie, in cumba vocata coma dalda», a. 1302), Coma Saragossa («in termino ste. columbe, in loco uocato cumba saragoza», a. 1302), Coma de Morell («trocium terre nostrum quod uocatur coma de moreyl, et est in termino ste. columbe», a. 1302), Coma escura (Guardiolada, a. 1463), Coma Stors (Guardiolada, a. 1463), Coma d'En Cirera («en lo terme de sancta Coloma en la partida de la Coma den Scirera», a. 1557), Coma Solera («terre trocium in parte dicta coma solera», a. 1559), Coma Grassa («la parada de coma grassa», 1577). En la mateixa comarca de la Baixa Segarra trobam la Coma Pregona (partida de terra entre Maldà i Omellons); Coma En Sastre, Coma En Dolça, Coma En Cervera i Coma de Montgrat en el terme de Tarrés; la Coma Barra i la Coma de N'Alda en el terme del Vilosell; i ja dins la Conca de Barberà, la Coma del Bisbe a Vimbodí, i la Coma Segura en el terme de Blancafort. En el Camp de Tarragona abunden també els toponímics per Coma (Coma de Mas de munt en el terme de Vilaverd, Coma de Barberà en el de Cabra, etc.). En el terme de Gandesa es troben també una sèrie de noms de partides de terra formats amb el mot coma i el nom del propietari respectiu: Coma d'En Pou, Coma d'En Bonet, Coma d'En Rella, etc. En el País Valencià hi ha multitud de trossos de terra conradissa anomenats La Coma (per exemple, a Albaida, a Xàtiva, a Sanet, etc.). A la part muntanyosa de Mallorca encara és viu el mot coma, sense limitar-se a la mera toponímia; i en la toponímia abunda moltíssim el dit mot: Sa Coma i Ses Comes són noms freqüents de possessions; Coma sema és una possessió del terme de Bunyola; a Son Vida (terme de Palma) hi ha sa Coma de sa Font, sa Coma de sa mala petja, sa Coma gran i sa Coma de ses Vaques; a Bendinat hi ha sa Coma de Na Baiana; a Manacor, sa Coma des Revellar; i així molts altres casos, en què sempre el nom de coma s'aplica a un tros de terra que forma concavitat. A Menorca també hi ha Sa Coma (nom d'una possessió de Ciutadella), Coma erma (a Biniatzèn), sa Coma d'En Bonet (a sa Torre d'En Jordi Marc), etc.; però a Menorca el mot coma ja no és paraula viva.—Cal fer esment també dels casos toponímics per Coma aplicats a designar nuclis de població: a) La Coma, poblet del districte municipal de Castell d'Aro (Baix Empordà); b) La Coma, poblet agregat al municipi de La Pedra (Vall del Cardener); c) Coma Juliana, poblet del districte municipal de Massanet de la Selva; d) Coma, caseriu del municipi de Relleu (partit de Vilajoiosa).—Finalment, trobam Coma usat com a llinatge (Agramunt, Alàs, Artesa, Balaguer, Barc., Berga, Gandesa, Igualada, Osor, Palamós, etc.). Hi ha la variant plural Comes o Comas i els composts Comabella, Comerma, Comasema, Lacoma, etc., sobre els quals cal consultar els articles respectius.
    Fon.:
kómə (pir-or., or., mall., men.); kóma (Andorra, Esterri, Tortosa, Calasseit, Maestr., Albaida, Xàtiva); kómɛ (Tremp, Ll., Gandesa).
    Etim.:
del gàl·lic cŭmba, ‘vall’. Es troben formes paral·leles de coma en una pila de dialectes gal·lo-romànics: francès combe ‘depressió en forma de vall estreta i pregona damunt una altiplanície’, provençal comba ‘valleta’, landès kome ‘duna’, etc. (cf. REW 2386). Ja apareix cumba en documents llatins del segle VII (cf. J. Storm, Rom. v, 175). El procés fonètic cŭmba> coma en català és completament normal, contra el parer de Montoliu qui suposava (BDC, iii, 47) que cŭmba no podia donar en català sinó comba, i que si havia resultat coma era per influència d'una forma *coma procedent de *calma, mot pre-romà amb el significat de ‘altiplanície’; tenim altres exemples de -mb> -m-, com és ara columba> coloma, palumba> paloma, palumbaria> Palomera, cambiare> camiar (ant.), *tumbare > tomar (mall.), etc. La improcedència del procés -mb- > -m- i la suposada ínfluència de *calma han estat refutades per Meyer-Lübke, Das Kat. 48-49.—Una altra qüestió lligada amb l'etimologia és la dels significats de coma en català. Balari Oríg. 111 exposa aquesta opinió: «No debe confundirse la coma, que es cañada, con las llamadas comas en los Pirineos, que son montañas altas, unidas, cubiertas de césped y de grande extensión, en donde no hay peñas ni precipicios y tienen buenos pastos para el ganado, como la coma de Vaca, la coma Lletera, la coma del Orria y la coma de Bassibés. De ellas se habla en especial al tratar de calma o calm en la pàgina 73»; i en aquesta pàgina diu que coma en el sentit de muntanya alta «es tranformación de calma en cauma y coma, como en francés chaume, rastrojo». L'erudit etimòleg català distingia, doncs, un coma ‘valleta o lloc enclotat’ procedent de cumba, i un coma ‘alta muntanya bona per a pastura’ procedent de calma (mot que ell considerava llatí, contracció de calămus ‘canya’, però que estudis posteriors han demostrat que és el calmis gàl·lic); influït per aquesta interpretació, Montoliu ideà la seva teoria sobre la influència de *calma damunt comba, però la distinció del doble origen és infundada. De més a més cal advertir que és inexacte que les comes dels Pirineus siguin muntanyes altes: la coma no és precisament la muntanya, l'elevació del terreny com a tal elevació, sinó un paratge planer, sense pendent o amb pendent suau, sense rocam ni altres accidents abruptes, i per tant és un concepte totalment diferent del de ‘muntanya’, que inclou tota mena d'irregularitats, si bé les comes formen part de la muntanya, com és natural en un territori tan espessament montuós com és el dels Pirineus; del significat de ‘valleta’, que és el primitiu de coma, per la idea de fertilitat que sol acompanyar a la de ‘valleta’ es pot haver passat fàcilment al significat de ‘paratge fèrtil de pastura en la part alta de la muntanya’. La mateixa duplicitat de significats es troba en francès dialectal, car combe significa a uns llocs ‘vall’ i a altres ‘muntanyola’ (cf. Gilliéron Atlas, c. 1351); segons Gunnar Tilander (ZRPh, xlvi, 251) el canvi de significat s'explica així: ‘vall’> ‘els costers o pendents superiors de la vall’> ‘altura, elevació’; i a un altre lloc del seu mateix estudi (ZRPh, xliv, 226) el mateix Gunnar Tilander cita altres casos de significats d'un mot fundats tant en la idea d'elevació com en la de depressió (per exemple el fr. sillon que significa ensems ‘solc’ i ‘elevació de terra feta enmig d'un vall de muralla’, el provençal dogal ‘canal’ enfront del fr. ant. dovau ‘pujolet’, el llatí vg. doga significant ensems ‘el vall’ i ‘vorera del vall’, etc.).