Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  compàs
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPÀS m.: cast. compás.
I. || 1. Instrument que consisteix essencialment en dues cames de metall, de fusta, etc., unides i articulades per un de llurs extrems, de manera que poden separar-se o acostar-se llurs puntes formant un angle més o menys obert, i serveix per a prendre mides, per a senyar circumferències, etc. La vostra justícia és més centre de cercle de bontat... que centre de cercle fet ab compàs, Llull Sta. Mar. 12, 9. Entreguart, scayre, livell, compàs, deu escandalls no hi plegarien, Spill 7015. Se n'entornava... a llargues gambades uniforms, com fetes a compàs, Víct. Cat., Ombr. 19 Compàs de puntes: el que té les dues cames acabades en punta fixa i serveix per prendre mides. Compàs de gruixos: el que té les cames corbades amb les puntes convergents, de manera que és apte per a midar el gruix dels objectes. Compàs de quadrant: el que té a una cama un arc graduat que passa per un forat de l'altra cama, i que per medi d'un pern es pot mantenir a l'obertura que es vulgui. Compàs de proporcions: el que té les cames acabades en punta per ambdós extrems i unides per un punt intermedi i variable, de manera que les mides que es prenen amb els braços més llargs són sempre proporcionals a les que es prenen amb els més curts, mentres no es faci córrer el punt d'unió. Compàs desflorador: el que té una de les cames acabada en dues puntes i que l'empren els sabaters per a llevar trinxes de les pells (Mall.). Compàs de volanderes: instrument que empren els basters per prendre mides; té les dues cames paral·leles i una d'elles és movible tot al llarg d'una barreta horitzontal. Compàs sentenella: instrument semblant a un pantògraf, que els serrallers empren per fer baranes d'escala correguda (Igualada). Compàs de vara: el que té les cames paral·leles i que corren al llarg d'una barreta horitzontal, i serveix per a traçar arcs o cercles de gran radi.
|| 2. per ext., en la terminologia nàutica, és sinònim de Brúixola, agulla nàutica. Compàs de bitàcora: el que serveix per a servar, és a dir, per a senyalar el camí que segueix el vaixell. Compàs d'assimuts o compàs de marcar: el que serveix per a marcar els objectes des de bord, és a dir, per a determinar llur demora o angle que forma la visual dirigida a ells amb la línia Nord-Sud. Compàs magistral: el que solen portar els vaixells de ferro, molt enlairat des de la coberta, perquè, exempt de desviació, pugui servir de patró o terme de comparació pels altres compassos del vaixell. Compassos de respecte: els que duen estojats en el vaixell, a més dels d'ús ordinari, per si fos necessari emprar-los. Compàs de tres braços: instrument compost principalment d'una peça central, un cercle graduat i tres braços dels quals el d'enmig és fixo i duu la graduació zero, i els altres dos són giratoris; s'empra a bord per a formar angles referents a la situació del vaixell.
|| 3. Cadascuna de les peces semblants a un compàs de puntes, però un poc corbades, que es posen una a cada costat del carretó i serveixen per posar i llevar la vela (Bal.).
II. || 1. mús. Grup d'unitats rítmiques nat de l'ocurrència regular dels accents primaris, la posició dels quals és marcada en el pentagrama per ratlles verticals posades immediatament davant ells. Compàs binari: el que es compon d'un nombre parell de temps. Compàs ternari: el que es compon d'un nombre de temps múltiple de tres (3, 6, 9, etc.). Compàs d'espera: silenci musical que dura tot un compàs; met., interrupció transitòria d'una acció. La musica es va animar en els seus compassos finals, Massó Croq. 62. La ruixada de notes de saltiri amb què els rossinyols... florejaven els compassos d'espera Ruyra Pinya, i, 57.
|| 2. Proporció ritmica d'una composició musical, d'una sèrie de sons o d'un moviment qualsevol. Menar el compàs (o dur, o portar el compàs): indicar el ritme amb sons o moviments corresponents a cada temps dels compassos musicals. Movent ab la dreta lo arquet ab gran compàs sobre les cordes de la viula, Alegre Transf. lxliii. Y quant ab vells canta, segueix lo compàs, Viudes donz. 389. Semblava dur el compàs d'un gran concert, Víct. Cat., Ombr. 58 Amb el compàs d'una respiració tranquil·la, Ruyra Parada 23. Anar a compàs: moure's o obrar rítmicament Batent a compàs les potes colossals, Víct. Cat., Ombr. 50. Al compàs de les posades va adormint-se el comte Arnau, Maragall Enllà 41.
|| 3. Mesura, manera moderada d'obrar. Compàs y regle del perfect viure, Spill 10862. Perdre el compàs: perdre la moderació o la serenitat Treure de compàs: treure de l'estat tranquil i serè, fer perdre l'equilibri. Eu vos suplei, declareu en tot cas | qual de tots tres deu ser de vós amats. | pus que els haveu axí trets de compàs. Jordi de Sant Jordi, ii. Gastar amb compàs: despendre moderadament, sense fer llarg. De tal compàs: (ant.) de tal guisa, en tal manera. Déu que us ha creat e fet de tal compàs que sou contrari a ma honor e fama, Tirant, c. 145.
    Refr.

—«Compàs, i viuràs»: recomana moderació (Mall.).
    Fon.:
kumpás (or., Sóller, men.); kompás (occ., val., mall.).
    Etim.:
postverbal de compassar.