Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comunicar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

COMUNICAR v.: cast. comunicar.
|| 1. tr. Transmetre (una cosa), fer que altri en participi, fer-la comuna (al qui la rep i al qui la transmet). Que lo poder franchament se comunich a la volentat, Llull Felix, pt. viii, c. 41. Si saps res profitós que no vulles als altres comunicar o revelar, Eximenis Conf. 21. Qui serŕ tan cruu que no comunique la roba sua als necessitosos?, Villena Vita Chr., c. 218. Els propis es vegeren obligats a comunicar-li la fatal nova, Pons Com an., 145.
|| 2. intr. o refl. Entrar en relació d'idees, d'interessos, etc., amb algú; parlar. XII prohňmens... qui... hoyssen lo dit rey de Navarra e comunicassen ab ell dels affers de quč'ls volia parlar, Ardits, i, 335 (a. 1436). La feya beure e menjar ab ell..., e axí stigueren alguns anys fraternalment comunicant, Curial, i, 2. No comunicarem ne parlarem sino de aquesta dolorosa separació, Villena Vita Chr., c. 208. a) refl. ant. Tenir comerç carnal Ha viscut molt desonestament comonicant-se a diversos, doc. a. 1505 (Miret Bech oques 78).
|| 3. intr. o refl. Estar en relació mitjançant un pas. En el corredor que comunicava amb el cafč, Pons Com an., 26.
    Fon.:
kumuniká (or., men., eiv.); komuniká (occ., mall.); komunikáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí commūnĭcāre, mat. sign.