Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conculcar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

CONCULCAR v. tr.
|| 1. ant. Trepitjar (en sentit material); cast. pisotear. Dejús los lurs peus m'han posat, faent via e carrera sobre mi, conculcantme en grans fargalades, Oliver Exc. 40. Pujaren sobre ell y conculcant-lo ab los peus lo oprobriaven, Isop Faules 33.
|| 2. ant. Estrčnyer, oprimir; cast. apretar. Cau en malaltia per quant los spirits se conculcan e inflaman, Albert G., Ques. 73.
|| 3. Trepitjar (en sentit figurat); passar per damunt (d'una llei, d'un dret, etc.); cast. conculcar. Lo rey dels reys posant lo fre en la boca dels superbioses lur elació conculca en les baxeses, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxvi, 466).
    Etim.:
del llatí conculcare, mat. sign.