Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. condiment
veure  2. condiment
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONDIMENT m.
Substància emprada per assaonar o donar més bon gust al menjar; cast. condimento. No s'hi posa altre condiment que un pols de pebre, Serra Calend. folkl. 324.
    Etim.:
pres del llatí condīmĕntum (derivat de condīre), mat. sign.

2. CONDIMENT m. ant.
Fundació; acte de formar o bastir una cosa. Miyançant la influència de la primera causa se fan los condiments e los fundaments dels regismes, Gilbert-Corsuno Astrol. 1.
    Etim.:
pres del llatí condĭmĕntum, derivat de condĕre, mat. sign.