Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  confirmar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFIRMAR (i ant. confermar). v. tr.: cast. confirmar.
|| 1. Refermar, fer encara més ferm, més segur. Segons que ella ho volch ordenar, ho confermaren totes les dones, Llull Blanq. 41. Que él que'ns conferm les cartes que hauem de son linyatge, Jaume I, Cròn. 165. Que en corts generals fos aprovada e confirmada la dita sentència, Pere IV, Cròn. 338. Diu Ouidi que lo major bé d'aquest món és amor, e la sacra Scriptura ho conferma, Tirant, c. 206. Un cant... me confirmà en mon trist pressentiment, Rosselló Many. 125.
|| 2. Mantenir (qualcú en un càrrec, l'atorgament d'un càrrec a algú, etc.). E fo confirmada la terra al dit infant, Pere IV, Cròn. 117. De present te conferme la capitania de la ciutat, que la tingues per la magestat del senyor emperador, Tirant, c. 444.
|| 3. Administrar el sagrament de la confirmació. En batejar e confermar alcun qui's fassa dins la ciutat, doc. a. 1420 (BSAL, ii, 223).
|| 4. fig. Galtejar. Es diu per al·lusió al copet que el bisbe dóna a la galta del confirmand.
    Fon.:
kuɱfiɾmá (pir-or., or., men., eiv.); koɱfiɾmá (occ., mall.); koɱfiɾmáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí confĭrmāre, mat. sign.