Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  confusió
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFUSIÓ f.: cast. confusión.
|| 1. Estat d'un aplec de coses reunides de manera que no es poden distingir les unes de les altres, que estan molt desbaratades. Estants mesclats en confusió de la simple matèria e la simple forma, Llull Felix, pt. vi, c. 4. A sos palaus l'Altíssim veient posar escales, | de confusions enrotlla la torre de l'orgull, Atlàntida i.
|| 2. Error consistent en prendre una persona o cosa per una altra. Hi ha... entre los laichs y entre los capellans algunes confusions, doc. a. 1599 (Hist. Sóller, ii, 848). Per entendre'm y no haver-hi confusions, les hi repartia números, Vilanova Obres, xi, 14.
|| 3. Desbaratament, capgirament gran i perniciós. La terra de Acre e de Súria vench a gran confusió, Desclot Cròn., c. 64.
|| 4. Torbació de l'esperit, principalment la produïda per avergonyiment. En vergonya e en confusió fo lo cabiscol, Llull Blanq. 69, 5.
    Fon.:
kuɱfuzió (or., men., eiv.); koɱfuzió (occ., Cast., Al., mall.); koɱfusió (Val.).
    Etim.:
del llatí confūsiōne, mat. sign.