Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  consentir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSENTIR v.
I. || 1. intr. Accedir, rendir-se a un manament, a un prec, a un consell, etc.; cast. consentir. No consintrets a exir de vostre ermitatge, Llull Blanq., c. 7. Lo conill e lo pahó hauien consentit en sa mort, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Si'l tocament espiritual consent a luxúria, segueix-se lo tocament corporal, Llull Felix, pt. viii, c. 28. Ni per prechs ni per menaces consentir no y volch, Pere IV, Cròn. 63. Aquell qui és enganat ignora ço en què conscent [sic], Canals Carta, c. 26. Donchs no consentau morir en lo fust, Passi cobles 77. Los déus a son dir consentian, y ab ells consentí en deificar Hèrcules la gran deessa Juno, Alegre Transf. 77. No vaig poder consentir a dar-li sa mà d'espòs, Aguiló Poes. 118.
|| 2. tr. ant. Concedir, atorgar; cast. conceder. Tractam ab los administradors... que'ns consentissen algunes galeres que Nós havíem necessàries; e obtenguem que'ns consentiren quatre galeres, Pere IV, Cròn. 124. Com nós haiam mester... una esquella que vosaltres havets comprada..., manam e pregam-vos que la dita esquella nos consintats per lo preu que us ha costat, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 577).
|| 3. tr. Permetre, tolerar; cast. consentir. Dix lo saui al gentil, vós vehets que rahó no ho consent, Llull Gentil 18. E si pas mal, bon dret ho consentrà, Ausiàs March, vi. Axí com a forçada consentí al dit Sextus son mal talent, Scachs 21. Per res nuncha consentríem isqués de la presó, doc. a. 1461 (RLR, li, 279). La mar era ja tan braua que no consentia que dones hi deguessen entrar, e son pare tan poch no lo y haguera consentit, Tirant, c. 279. No conçenten que les repte pare ni mare, Coll. dames, 504. Abastavan per a sas necessitats, consentint-li y tot algun estalvi, Pons Auca 161.
II. tr. Fendre lleugerament, trencar d'una manera incompleta, sense trenc visible; cast. cascar, rajar. «El cànter està consentit» (Ross., Camp de Tarr., Maestr., Bal.). «Es terratrémol ha consentit aquesta casa» (Mall., Men.). E si per uentura la nau o leny no's romprà, mas que's consentirà o pendrà algun dany, lo senyor de la nau és tengut de metre part en aquell consentiment o en aquell dan que la nau o leny haurà pres, Consolat, c. 195. a) fig. Les visites euitau de persones gens tacades, que si ab elles conuersau..., ja la honra és consentida, Cons. casada 127.
    Refr.

—«Qui calla, hi consent» (Bal.).
    Fon.:
kunsəntí (pir-or., or., men., eiv.); konsentí (occ., Maestr.); konsentíɾ (Cast., Val., Al.); konsəntí (Mall.).
    Conjug.:
segons el model de sentir.
    Etim.:
del llatí consĕntīre, mat. sign. || I.