Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  consolat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSOLAT m.
|| 1. Càrrec i jurisdicció de cònsol; cast. consulado (i parlant de cònsols municipals, concejalía). Los dits cònsols elets iuren... que bé e lealment se hauran en lo offici del dit consolat, Consolat, c. 2. Los cònsols... aprés que sia passat lo temps de lur consolat, aqueles gramallas... no agen a portar, doc. a. 1437 (Rev. Cat. iv, 22).
|| 2. Corporació dels cònsols; cast. consulado, concejo. Lo burguès tractà ab lo príncep e ab lo consolat de la ciutat, Llull Blanq., c. 71. Vendrets a nós ací al lloch del consolat de Muntpeller, Muntaner Cròn., c. 3. Lo offici de secretari y scriva major de la casa del consolat de Perpinyà és lo més principal, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 506).
|| 3. Lloc (edifici, oficina, etc.) on resideix o funciona el cònsol o cònsols; cast. consulado, consistorio Cessà la obra de la Lotge del Consolat de mar, Rúbr. Bruniquer, v, 185.
|| 4. Dret que es pagava al cònsol resident a país estranger, damunt les mercaderies que hi desembarcaven els mercaders del seu país d'origen; cast. consulaje. (V. consolatge). Es entès que si cas se esdevendrà que alcun navili serà en Alexandria, e robes e mercaderies alcunes tendrà, e aquelles no posarà en terra, que aquelles, per bé que manifestades fossen, no sien tengudes pagar negun consolat, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 160).
    Fon.:
kunsulát (Barc.); konsolát (Val., Mall.).
    Etim.:
del llatí consŭlātu, mat. sign. || 1.