Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contigu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTIGU (i ant. contiguu), -UA adj.
Que té contacte (amb altri o amb altra cosa); tan pròxim que es toca; cast. contiguo. Es diu especialment de terrenys, edificis, comarques, etc. La un punt és aquell qui és contigu ab lo cavall, e l'altre és aquell qui és contigu amb los ulls d'en Pere, Llull Arbre Sc. i, 119. No solament havem haudes guerres ab los reys qui han regnat ab Nós e han los regnes contiguus ab lo de Aragó, Pere IV, Cròn. 21. En la capella e casa contigua ab aquella del nostre palau menor, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 549). En un pati contiguu en lo seu palau maior, doc. a. 1408 (Anuari IEC, v, 623). La Vallferrera és cituada en lo confini e contigua ab lo comdat de Foix, doc. a. 1519 (Priv. Ordin. Valls Pir. 282). En el carrer dels Olms, en la part contigua a la murada, doc. a. 1715 (BSAL, viii, 211).
    Fon.:
kuntígu (Barc.); kontígu (Val., Mall.).
    Var. form.:
ant. contigüe: Per terrats d'alcuns alberchs de christians contigües a la dita juheria, doc. a. 1391 (Villanueva Viaje, ii, 180);ant. contiguo: Los valls juncts e contiguos a les muralles de la vila, doc. a. 1574 (arx. mun. d'Igualada).
    Etim.:
pres del llatí contigŭu, mat. sign.