Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  continent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTINENT adj. i subst. m.; cast. continente.
I. adj.
|| 1. Que conté o enclou en si mateix. La bonea d'aquelles figures és continent d'acabament e de compliment, Llull Cont. 315, 28. Una cèdula..., empara real en si continent, doc. a. 1446 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un tros de la dita casa... continent vint y quatre pams de largària, Inv. Bertran. Hun ort continent en si sis cafisades de terra, Inv. Bertran.
|| 2. ant. Substanciós, que conté qualque cosa de profit. Segons yo creu, aguera agudes meyns batalles e pus continents victòries, Letra Rey. Cost. 348.
|| 3. Que tè continència; que s'absté dels delits de la carn. Que om sia dreturer e misericordiós e vertader e humil e pacient e continent e devot, Llull Cont. 315, 10. Disciplina son cors per esser continent, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. iii, 85). Orde de conjugats, e de continents qui viuen castament, e de vèrgens, Canals Arra 159.
II. m.
|| 1. Objecte que en conté un altre. La aiga pren la color del vi amerat o pren la forma de son continent, Llull Cont. 311, 12.
|| 2. Cadascuna de les grans porcions sòlides en què es divideix la terra i que estan separades entre si pels oceans. Titàniques barreres amb què murà l'Altíssim dos continents fronters, Atlàntida ii. Brollaven illes noves i continents i mons, Llorente Versos 131. El continent: la terra ferma, en oposició a les illes.
|| 3. Aire i actitud del cos; i per ext., disposició de la voluntat cap a una manera determinada d'obrar. Tramès a la dita Vila de Esglésies per veure lo continent que aquells qui hi eren farien, Pere IV, Cròn. 39. Plaerdemauida per regraciar tanta gentilea féu continent voler-li besar la mà inclinant los genolls e lo cap enuers aquell, Tirant, c. 365. Lo alegre continent que de hauer trobats a nosaltres mostra, Corella Obres 37. Mirant a la dona ab continent tan noble beure sensa temprança, Alegre Transf. 45. La Comtesa prengué gran plaher en les paraules y continents de la hospitalera, Comalada Pierres Prov. 62.
III. De continent o en continent, adv. i conj.: tot seguit, totd'una. (Per a la documentació d'aquestes partícules, V. decontinent i encontinent).
    Fon.:
kuntinén (pir-or., or., eiv.); kontinén (occ., Maestr.); kontinént (Val., Mall.); kuntinént (Men.).
    Etim.:
del llatí continĕnte, mat. sign. I.