Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contingent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTINGENT adj. i m.: cast. contingente.
|| 1. adj. Que pot esdevenir i pot no esdevenir (que no és necessari). De les coses contingents, ans que sien, com pot Deus saber lur començament e fi?, Llull Felix, pt. viii, c. 54. Com hi haja moltes coses qui sien contingents e no necessàries, Genebreda Cons. 239.
|| 2. m. Porció o part que aporta a una acció solidària cadascun dels que hi intervenen. «De totes les províncies han acudit a la capital grossos contingents de tropes».
    Fon.:
kuntiɲʒén (pir-or., or., eiv.); kontiɲʒén (Ll.); kontiɲʤént (Cast., Al.); kontiɲʧént (Val.); kontiɲʒént (Mall.); kuntiɲʒént (Men.).
    Etim.:
pres del llatí contingente, mat. sign. || 1.