Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRA (i sa var. vulg. quantra). prep., adv. i subst.; cast. contra.
I. prep.
|| 1. ant. En direcció a (un lloc), cap a; cast. contra, hacia. Que anassen riba mar con qui ua contra Maylorques, Jaume I, Cròn. c. 59. Manorcha era contra part de Serdenya, id. ibid. 47. E isquem trotan e d'arlot contra alí on hauia estada la batayla, id. ibid. 60. Les montanyes de Maylorques que reguarden contra Cathalunya, id. ibid. 72. Per esta vall amunt, que va contra orient, Serra Gèn. 12.
|| 2. En direcció a un objecte fins a estar-hi en contacte. En trasplantant el jovent o planter dels rosers, posau-lo en part contra parets o en part que tinga espaller per arrimar-se, Agustí Secr. 40. Llensava la corretja contra'l bras den Magí, Pons Auca 8. L'aborriment de la concurrència evidenciat... pels acolzaments mandrosos contra la taula. Querol Her. cab. 102. Tirà la cassola, que es féu testos contra les lloses, Guinot Cap. must. 84. Y agafant-lo pels bechs l'esbategà contra les galtes, Víct. Cat., Sol. 6. Recolzat cuantre es meu pellet, Maura Aygof. 32.
|| 3. En direcció oposada (a un altre moviment, a una força, etc.). Arrencareu-li al porc un puny de pèls a contra pèl de sobre lo dors, Agustí Secr. 171. Per fer anar los carros contra direcció, Vilanova Obres, xi, 146. Que si n'umpls un botilet | y el col·locas quantre el sol, | hi veuràs nedà ab estol | tota casta de peixet, Penya Poes. 52.
|| 4. ant. En comparació de. Mas conquerits Ualència e tot aquel regne, que tot és nient contra aquel, Jaume I, Cròn. 129.
II. prep. En oposició a qualcú o a qualque objecte (per atacar-lo, ofendre'l, repel·lir-lo o en qualque manera perjudicar-lo). Anar contra algú: obrar en oposició a qualcú. Estar contra algú: estar-hi disconforme, sentir-se dispost a combatre'l. Obrar contra raó: obrar en disconformitat amb els dictats de la recta raó. Contra natura: en sentit invers al curs natural. En continent que eyls volgren començar a moure questions la un contra l'altre, Llull Gentil 12 Per noblea de linatge és ennoblit lo cor contra malvestat e engan, Llull Blanq., c. 1. A vós ha donada manera com siats forts contra temptacions, Llull Felix, pt. i, c. 1. No hi havia sarrahí negú ne altre qui's mogués contra rahó, que tantost ell no'l punís, Muntaner Cròn. c. 15. Deliurà David de la mà de Saül... e del poble qui s'era levat contra ell, Pere IV, Cròn. 21. Se humiliu davant nostre Senyor Déu, contra lo qual ha peccat, Eximenis Conf. 3. Simplament l'om contra natura pecca | en tot peccat, puys a rahó repugna; | de tot en tot a sa natura és contra, | com en peccar trespassa d'om los térmens, Ausiàs March, civ. Aquí hauia arbres contra los deffalliments dels hòmens, Serra Gèn. 7. Fruyters aquí afreneylats | eren per gran espessura | e feyen, contra natura, | calt d'iuern, frescor d'estiu, Turmeda Diuis. Los reyes dels grech se foren ajustats per anar contra Troya, Tomic Hist. 15. Es una singular bevenda contra la pesta, Agustí Secr. 39. Per esser atvocat especial deuant de Déu quantre la malignitat dels rovells que solen partir los sembrats, doc. a. 1618 (BSAL, vi, 150). No he feta amb vós contrr Almanzor la guerra?, Canigo, i. Enrere, covarts! encara que sigueu quatre contra un, Vilanova Obres, xi, 248. Les mans de Déu quanta mi s'han alçades, Colom Juven. 175.
III. subst.
|| 1. f. o m. Afirmació contrària a la d'un altre, i que en les disputacions escolàstiques anava introduïda amb la locució sed contra. Y axí, ranyhinant, ab contres y proues, | discorre lo temps fins que's de matí, Proc. olives 1121. Meté'm en noves, | contres e proves, | bé cortesana, Spill 3850.
|| 2. f. o m. Oposició. Fer (o portar o dur) la contra a qualcú: anar contra la seva opinió o els seus intents. Prendre la contra: posar-se en oposició a qualcú. Y encara que us haia admès lo protest, | per ço no staré de prendre-us la contra, Proc. olives 1549. Vingut a notícia del Sr. Bisbe..., qui féu molt al quantre de que no's fundàs dit monestir, Canyelles Descr. 438. Ni li haurien fet aquella contra tan furiosa fins a lograr que la Maca deixés l'engrescament, Víct. Cat., Cayres 3.
|| 3. f. o m. Inconvenient; qualitat dolenta. No tenia sinó una contra: la d'ésser tan desijat dels ocellaires, Ruyra Parada 14. És possible que l'acantonament... tingui els seus pros i els seus contres, Carner Bonh. 137.
IV. subst.
|| 1. f., nàut. Aparell de bocells que aguanta la botavara en sentit contrari a l'escota quan el vent és llarg o de popa, per aturar-li el moviment de reculada cap a popa.
|| 2. f., mús. ant. La veu més baixa de les de dona o d'infant; contralt. Ab entonada veu portant lo cant Venus, Juno tenor, e Pallas vna acordada contra, en acordant armonia cantant, Corella Obres 286. Aquestes sobre exçel·lents senyores, a la dreta de la noble sepoltura, cant, tenor e contra, en çelestials veus entonauen, Corella Obres 355. Y axí serem tres fent gran armonia, | aquells les grans contres, vós cant, yo tenor, Passi cobles 45.
|| 3. m. Cadascun dels canons més gruixats i de so més greu d'un orgue, i els pedals d'aquest instrument que comuniquen amb els dits canons.
V. constr. La preposició contra es pot usar acompanyada de la preposició de (contra de), com es veu en aquest passatge: Com a caualler esforçat se posà en lo camp contra d'ell, Comalada Pierres Prov. 12. Però aquesta construcció contra de, té l'aspecte d'un italianisme. Quina locució és completament catalana és la formada per tres preposicions, en contra de: Se ha denunciat un ban en quantra del batlla, doc. a. 1662 (arx. parr. de Bellmunt). Contra, tot sol o en combinació amb altres preposicions, s'usa també amb valor adverbial, v. gr.: Si alcun volrà en contre venir ad aquest comandament, doc. a. 1176 (Miret Templers 542);Allegar rahons en favor y en contra, Lacavalleria Gazoph.; «Tots me van contra» (això és, tots van contra mi). De contra: al contrari, al revés. A sa terra... un pobre no hi troba cap amigança... Sa mar, de contra, és cristiana: estima tothom, Ruyra Pinya, ii, 145.
    Var. form.:
quantra: quontra (grafia que apareix en un doc. ross. de l'any 1544, ap. Ruscino, iv, 89); contres (en un doc. mall. de l'any 1612, Hist. Sóller, i, 757).
    Fon.:
kóntɾə (Ross.); kɔ́ntɾɛ (Sort); kɔ́ntɾa (Esterri, Tortosa); kóntɾa (val.); kɔ́ntɾə (Barc., Bal.); kwántɾə (Olot, Barc., Gir., Penedès, Vendrell, Tarr., Valls, Mall., Men.).
    Etim.:
del llatí contra, mat. sign. I, II, III.