Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  contrapassar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

CONTRAPASSAR v.
|| 1. intr. Fer passa enrera, o girar la passa; cast. retroceder. Donā-li tan grans colps que no li valia contrapassar ni parar, ne encara apartar-se, car per molt que ell rodās e contrapassās, l'altre seguia e l'estrenyia molt, Curial, ii, 104. Lo caualler francčs tirā gran colp a Tirant per mig del cap, e aquell rebaté-lo-y e contrapassā e de revés donā-li un colp sobre la orella, Tirant, c. 59.
|| 2. tr. Passar davant (a una persona, animal o cosa), deixar enrera (Mall., Men.); cast. rebasar. Quant foren devora ells que'ls hagueren contrapassats, el sen Nofre va sentí que l'amo deya an es pastķ, Roq. 27.
|| 3. tr. Avantatjar, passar davant (a qualcú) en mčrit, en grossāria, en qualitats (Mall., Men.); cast. aventajar, sobrepujar. Aviat cuantrapassā totes ses dones d'aquell temps en vivor i agudesa, en galania y hermosura, Alcover Rond. i, 96. Aquell penyalar grandiķs, que s'alsa esglayador contrapassant d'un bon tros tots es puigs veynats, Alcover Rond. ii, 274. Va quantrapassar tota mida quant se feu amo de la Ciutat Santa es ferotge i sanguinari Orthok, Aurora 227.
|| 4. tr. ant. Contravenir, transgredir. Qui contrapassarā lo manament del rei, serā la sua munyada, Turmeda Prof., decl. 48.
    Fon.:
kɔntɾəpəsá, kwantɾəpəsá (or., bal.).
    Etim.:
compost de contra i passar.