Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure convers
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

CONVERS, -ERSA m. i f.
Convertit; passat de l'heretgia o de la infidelitat a la religiů vertadera; cast. converso. Ab los altres dessus dits, axŪ conuersos com juheus, doc. a. 1391 (Mem. Ac. B. L., ix, 153). De las nostras terras e regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fe cathÚlica, doc. a. 1413 (Villanueva Viage, xxii, 263). Que negķ puxa donar cambis a conversos ni negociar ab ells, doc. a. 1535 (Boll. Lul. xxiv, 264).
††††Loc.:

Tindre el cap de conversa: tenir un nen el cap deformat; al∑ludeix segurament als senyals distintius que les moresques havien de dur a llurs cabells (Cullera).
††††Fon.:
kumbέɾs (Barc.); kombέɾs (Val.); koɱvέɾs (Cast., Al., Mall.).
††††Etim.:
pres del llatŪ convĕrsus, ‘convertit’.