DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVERS, -ERSA m. i f.
Convertit; passat de l'heretgia o de la infidelitat a la religió vertadera; cast. converso. Ab los altres dessus dits, axí conuersos com juheus, doc. a. 1391 (Mem. Ac. B. L., ix, 153). De las nostras terras e regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fe cathòlica, doc. a. 1413 (Villanueva Viage, xxii, 263). Que negú puxa donar cambis a conversos ni negociar ab ells, doc. a. 1535 (Boll. Lul. xxiv, 264).
    Loc.:
Tindre el cap de conversa: tenir un nen el cap deformat; al·ludeix segurament als senyals distintius que les moresques havien de dur a llurs cabells (Cullera).
    Fon.: kumbέɾs (Barc.); kombέɾs (Val.); koɱvέɾs (Cast., Al., Mall.).
    Etim.: pres del llatí convĕrsus, ‘convertit’.