Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conversar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVERSAR v. intr.: cast. conversar.
I. ant.
|| 1. Conviure; tenir comunicació freqüent, tenir relacions (amb persones o coses). Són fets pitjors conversant ab mals, Metge Somni, i. Iran de nits..., conversaran ab fembres deshonestes, privadejaran ab persones de vida dampnada, Metge Somni, iv. Que no's pot fer entre'ls vius jo conuersse, | puix que, uós mort, és ja ma vida morta, Corella Obres 410. Auorrint de cor les coses mundanes, car lo conuersar ab elles és a mi mort e turment, Villena Vita Chr., c. 210. Teniu advertència que los verros no convèrsien ab les verres prenys, perque les mosseguen, Agustí Secr. 171
|| 2. Concórrer (a un lloc), freqüentar. En la cort dels nobles... és acostumat conversar molta gent, Egidi Romà, ll. 1, pt. 4a, c. 5. Estant habitant e conuersant en dita esgleya, Gualba Hist. Corpocr. 44.
|| 3. (usat com a tr.) Comunicar. Y ab los pròmens més sabuts | conuersau vostra prudència, Consells casat, 10.
II. || 1. Tenir intercanvi de paraules; cast. conversar. De nostre amor sens mida conversant, Canigó, iii. La llengua de la queixa que'ls infeliços tenen per conversar ab Déu, Cases A., Poes. 78. Se les varen donar a conversar, i garla que garla, Ruyra Parada 16. Especialment: a) Tenir relacions amoroses, festejar (Mall.). Contestà qu'era cert que la festetjava y qu'ignorava qu'hagués conversat ab ningú abans d'ell, Penya Mos. iii, 135.
|| 2. Parlar; pronunciar paraules (Mall.); cast. hablar. És ben segú que conversaven baldufench, Ignor. 2. Bravetjan en francès y tenen a manco es conversà axí com mos parlavan ses nostres mares, Ignor. 5. Si li conversas, farà com que no sentir te, Ignor 23. No passavan instants sensa que'm recomanàs que conversàs baix, Roq. 48. «Que conversi fins que li caigui es queixal extremer!»: es diu iradament o burlesca, d'un que xerra molt (Mall.). Especialment: a) Murmurar, parlar malament de qualcú (Mall.). «Conversen molt d'aquesta al·lota». En aquest sentit s'usa vulgarment també com a tr.: «Aquesta dona ha estat molt conversada»: ha estat molt malfamada, n'han murmurat molt (Palma de Mall.).
    Loc. i refr.
—a) Conversar tot sol: parlar monologant, especialment per desvari o manca d'enteniment (Mall.); met., Parlar amb pretensió de fer tot sol allò que no es pot fer sense el concurs d'altri; cast. hacer la cuenta sin la huéspeda.—b) «Qui conversa, queda malament»: vol dir que moltes vegades és millor callar que parlar (Mall.).
    Fon.:
kumbəɾsá (pir-or., or.); kombeɾsá (occ., Maestr.); koɱveɾsáɾ (Cast., Al.); kombeɾsáɾ (Val.); koɱvəɾsá (Mall.); kuɱvəɾsá (Tarr., Men., Eiv.).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. Les formes rizotòniques tenen la e oberta.
    Etim.:
del llatí conversāri, mat. sign. I.