Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  convertir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVERTIR v. tr.: cast. convertir.
I. || 1. Girar; endreçar (la voluntat, l'enteniment, els afectes, etc.) cap a un objecte distint d'aquell a què estaven aplicats. Molt fonc descontent Evast quant no pogué convertir a Aloma sa muller a la sua voluntat, Llull Blanq., c. 4, 15. La dona ab diners ha conuertida la volentat del caualler a amar semblants coses, Llull Felix, pt. v, c. 1. Conèxer... la manera com hom pusca convertir tot lo món a via de salut, Llull Cont. 346, 2. Converteix donchs la tua amor d'aquí avant en servey de Déu e continuat estudi, Metge Somni iv.a) refl. Tot lo món s'és convertit en vanitats, en malvestats, engans e errors, Llull Blanq. 7, 5. Pochs són los hòmens que a nostra fe se conuertesquen, Llull Felix, pt. i, c. 12. Lo rey de França... convertí's contra lo rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 119. Per tal que no solament los hòmens se convertesquen a la fe christiana, mas encara les dones, Sermons SVF, i, 33. Lexen lo bé qui és vertader e perfet... e convertexen-se e giren-se al ben fals e imperfet, Genebreda Cons. 137.
|| 2. especialment, a) Conduir de l'heretgia o la infidelitat a la religió, o de la vida depravada a la vida honesta. E nós anam en est viatge en fe de Déu, e per aquels que no'l creen, e anam sobre els per dues coses, o per convertir-los o per destruir-los, Jaume I, Cròn. 56. Los apòstols, prehicant e sustinent mort, conuertiren tota aquella terra de Ultramar, Llull Felix, pt. i, c. 12. En lo primer sermó convertí V milia juheus, Sermó St. Pere, 130.—b) refl. Passar de l'heretgia o la infidelitat a la religió, o de la vida depravada a la vida honesta. Déus no vol la mort del pecador, mas que's converta, Muntaner Cròn., c. 114. Déu no vol la mort del pecador, sino que se convertesca e visca, Boades Feyts 102. Y es convertí l'escandalós, Costa Trad. 128.
|| 3. ant. Aplicar, invertir (diners o altres béns). Et aquella pecúnia sia convertida en la almoyna de la confraria, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 175). Et la peccúnia que d'aquèn exirà sia convertida a tenir una làntea ardent, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 66). Aquells diners convertesca en la provisió del nostre menjar, Ordin. Pal. 46. Sia reebedor e administrador dels dits emoluments, e aquells convertesque en les dites coses, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 181). Que lo col·legi conuertesca tot lo que sobrarà... en quottidianas distribucions, doc. a. 1531 (Boll. Lul. ii, 124). Açò se hage de convertir per dites obres y embelliments y no en altres, doc. a. 1624 (Segura Hist. Sta. Col. 240).
|| 4. ant., lòg. Invertir els termes d'una proposició, de manera que el subjecte d'una passi a esser l'atribut de l'altra, o vice-versa. Per açò cové que si és entenent, que sia intel·ligible e entendre: e açò's converteix, Llull Arbre Sc. ii, 151.
II. || 1. Canviar substancialment; fer passar d'una natura a una altra. Natural cosa és al foch que conuertesca a sa semblança totes les parts que ab ell participen, Llull Felix, pt. v, c. 1. Com una serp volgués lo dit cap devorar, fo convertida en roca per Apol·lo, Metge Somni iii, Amb sa alenada fera nos converteix en roques, Atlàntida vii.a) refl. Passar d'una natura a una altra. La espècie de la pluja qui's converteix en la espècia del pomer, Llull Arbre Sc. i, 100. No podia res tocar que no's convertís en or, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 7. La qual [sal] per lo foch se aprima e rarifica e's convertex en ayre, Albert G., Ques. 101.
|| 2. Substituir per una cosa diferent. Haueu conuertit totes les mies dolors en gran goig, Villena Vita Chr. Es banchs y es banquillos los hem convertits en otomanes y sofàs, Ignor. 23. a) hiperb. Canviar l'aspecte o aplicació d'una cosa fent-la semblar una altra. Un nou accés de tos va convertir-li el rostre en una rosella, Pons Com an. 30.
|| 3. Canviar una cosa en una altra d'equivalent. No desitjan altra cosa que convertir en diners sas mercaderias, Pons Auca 213.
    Fon.:
kumbəɾtí (pir-or., or.); kombeɾtí (occ.); kombeɾtíɾ (Val.); koɱveɾtíɾ (Cast., Al.); koɱvəɾtí (mall.); kuɱvəɾtí (Tarr., men., eiv.).
    Conjug.:
regular segons el model per partir. En la llengua antiga es troben conservades formes no incoatives, com és ara converta per convertesqui, etc.
    Etim.:
pres del llatí convĕrtĕre, mat. sign.