Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. corbella
veure  2. corbella
veure  3. corbella
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORBELLA f.
|| 1. imatge  Eina de fulla corbada, per a segar herba (Rib. d'Ebre, val.); cast. hoz, segadera. Vna antiga dona... que en la mà huna corbella de segar erba tenia, Pereç St. Vicent 36. De les espases ne farem corbelles, Canigó xii. Nostre Senyor... em dóna son glavi fulgurant que és pel vici... una corbella, Verdaguer Somni 42. La corbella és un ceptre, Llorente Versos, i, 39. Els habitants de la Ribera d'Ebre i del País Valencià distingeixen la corbella de la falç: aquella és més curta i ampla i més corbada que la falç ordinària, i a més té dents, mentres que la falç d'aquelles regions no sol tenir-ne; la corbella serveix principalment per a segar herba, i la falç per a segar blat i ordi. Amb tot i això, també hi ha qui dóna el nom de corbella a l'eina de segar blat. Corbella desbarbadora (Val.) o corbella serradora (Alcoi): és molt més gran que la corbella corrent de segar blat, i serveix per a segar les garbes d'arròs i serrar-les. Corbella terrera o de colze: té a l'extrem de la fulla una segona corba perquè es pugui segar arran de terra (Plana de Cast.).
|| 2. Dalla, eina de segar que té el mànec molt llarg que es maneja amb les dues mans (Llucmajor, Montuiri, Costitx); cast. guadaña.
|| 3. Espècie de falçot per a trencar raïms (Tiana).
|| 4. Varietat d'olivera que es conrea al Pla de Bages (Matons Vocab. oli). (V. corivella).
|| 5. A la corbella: a la torta (Manacor); cast. torcido. «Aquella dona camina a la corbella». «He vist un al·lot que mirava a la corbella».
    Loc. i refr.
—a) Més tort que una corbella: molt tort, desviat de la forma o direcció normal (Cast.). El camí és més tort que una corbella, Guinot Capolls 50.—b) Els hòmens de la corbelleta: nom que es dóna als habitants de Xirivella, que solen dur una corbella en la mà quan se'n van al camp (Martí G., Tip. mod. i, 58).—c) «Pel juny, la corbella al puny» (val.).
    Fon.:
koɾβéʎa (Tortosa, Morella, Benassal, Cast., Val., Pego, Sanet, Gandia, Benidorm, Alacant, Elx); koɾβéʎɛ (Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi).
    Intens.:
—a) Augm.: corbellota, corbellot, corbellassa.—b) Dim.: corbelleta, corbellina, corbelló, corbellona.
    Sinòn.:
— || 1, falç, falcí;— || 2, dalla, falcella, falç catalana (Mall.);— || 5, a la torta, a la fotrenca, de gaidó, de gorbeu, a la biorxa.
    Etim.:
del llatí cŭrvĕlla, diminutiu de cŭrva, ‘corba’.

2. CORBELLA f.
|| 1. Espècie de cove fet de redortes de bedoll, de forma acampanada, amb dues anses, que serveix per a transportar fems, fruita, herba, palla, etc. (Vall d'Àneu, Cardós); cast. cesta, cuévano. Les corbelles de portar palla es diuen corbelles palleres o corbelles palladeres.
|| 2. Cabàs de vímens amb dues anses, per a traginar pedres (Ross., ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.

Anar a la corbella: fer una feina penosa i dura (Ross., ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
koɾβéʎa (Esterri, Cardós).
    Etim.:
del llatí corbĭcŭla, dim. de corbis, ‘canastra’ (cf. el fr. corbeille, ‘panera’).

3. CORBELLA
|| 1. topon. Caseriu del districte municipal de Talladell (Urgell).
|| 2. Llin. existent a Barc., Arboç, Cabra, Castellet, Conesa, Flix, Manresa, Salomó, Ulldemolins, Fraga, etc.
    Etim.:
probablement del llatí cŭrvĕlla, dim. de cŭrva, ‘corba’.