Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cordell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORDELL (i modernament CORDILL) m.
|| 1. Conjunt de fils de cànem retorçuts uns amb altres formant un cos, que serveix per a lligar, cosir i altres usos; cast. cordel. Ab certs cordells comença batre e'ls féu abatre, Spill 13390. Qui porta cordells en lloch de tiretes, Brama llaur 143. De tres cordells Amor deu fer sa corda, Ausiàs March lxxxvii. La muller tirà de un cordell que estava lligat ab la tancadura, Faules Isòp. 131. D'una estrebada trenca ferro i cordills, Canigó v. Cenyida al cos la fona de triplicat cordell, Costa Trad. fant. 171. Especialment: a) Corda prima que usen els mestres de cases i altres menestrals per a senyalar línies rectes posant-la ben estirada. Acanant y assenyalant les pedres ab un cordill y un guix, Pons Auca 94. A cordill: en línia recta. Cordill d'assenyalar: el que usaven els constructors de carros per a marcar línies rectes damunt una fusta: s'untava d'almangra i es posava tibant dels extrems, i amb tal tensió s'alçava del centre dos centímetres i el deixaven anar tot seguit, de manera que en tocar la fusta tota la llargària del cordell, restava impresa sobre la fusta una ratlla dreta d'almangra (Igualada)
|| 2. Tros de pasta de coca llarguerut, que, encaragolat, forma l'ensaimada (Manacor).
    Fon.:
kuɾðéʎ (Ross., Gir., Vic, Penedès, Sta. Col. de Q., Men.); koɾðéʎ (Fraga, Tamarit, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Tortosa, Cast., Val., Al., Mall.); kuɾðíʎ (Olot, Solsona, Cardona, Barc., Vendrell, Camp de Tarr.); koɾðíʎ (Sort, Oliana, Organyà, Artesa de S., Balaguer, Ll.).
    Intens.:
—a) Augm.: cordellàs, cordellot;—b) Dim.: cordellet, cordellí, cordelló.
    Sinòn.:
llendera, cordó, cordellina.
    Etim.:
del llatí vg. *cordĕllum, dim. de chŏrda, mat. sign.