Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  correcció
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRECCIÓ f.
Acte i efecte de corregir; cast. corrección.
|| 1. Acte de corregir o retornar a la regla allò que n'estava separat. Deien que gleia d'urgel ere en gran mal... e que iauie obs corretio [sic], doc. a. 1251 (Pujol Docs. 25). Que's tractàs amistat e correcció dels uns als altres, Llull Blanq., c. 95. Alcunes costums són en la vall d'Aneu de les quals les unes an ops correctió, les altres fan a melhorar, les altres de tot en tot a gitar, doc. a. 1337 (Priv. Valls Pir. 220). Ajudarse... de l'aygua, diuertintla ab conduyts, rechs y canals, per benefici y correctió de Pesquers, Viuers, Praderies, Agustí Secr. 146.
|| 2. Acte i efecte de corregir en el sentit de reprimir les desviacions d'una regla. Lo corp dix al papagay que no volgués adoctrinar ni castigar aquell qui no reeb consell ni correcció, Llull Felix, pt. vii, c. 6. La mortal pestilència, la qual... la justa ira de Déu ha tramesa per correcció sobre los mortals, Decam. i, 35. Estar a correcció d'algú: sotmetre's a les reprensions d'algú que té autoritat per a fer-les. Tot mestre stranger haja e dege estar a tota conexença correcció e regiment dels dits dos cònsols, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 416). No volen star a correcció dels officials de aquesta vila, doc. a. 1509 (arx. mun. d'Igualada).
|| 3. Indicació dels defectes perquè es puguin corregir. Lo dic joc se trobà, ço és per corregir lo rey, car los reys deuen ohir e soferir correccions, Scachs 11. Especialment: a) Acte i efecte de senyalar les errades d'un escrit, d'un dibuix, etc., perquè es puguin subsanar. En la estampació de vells textes... la escrupulosa correcció y revisió de proves... és prou difícil y sudanosa, Obrador Arq. 107.
|| 4. Qualitat de correcte; concordància amb les regles establertes. «Arribar a escriure el castellà amb correcció». Fa gala de correcció plàstica, malavetjant a prendre postures acadèmiques, Roq. 3. Tractar-la amb la atenció y la més exquisita correcció de maneres, Rosselló Many. 170.
|| 5. Departament on compleixen l'arrest els militars que per llur graduació no van al calabós.
    Fon.:
kurəksió (or.); koreksió (occ., val.); korəʦió (mall.); kurəʦió (men.).
    Intens.:
correccioneta.
    Var. ort. ant.:
correctio.
    Etim.:
pres del llatí correctiōne, mat. sign.