Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  corrença
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRENÇA f.
|| 1. Fluxió d'humors animals o vegetals; cast. flujo. Aquets han mal de flux de corrença de dessenteri en la lengua, Eximenis Terç del Crestià, 359 (ap. Aguiló Dicc.). Vench una fembra qui hauia haguda corrensa de sanch, Serra Gèn. 175. Abundosa posterna en regalava | qui duia en el rajar de sa corrença | un esmicolament de tots els ossos, Riber Geòrg. 84.
|| 2. Fluxió d'excrement semilíquid, diarrea; cast. diarrea, correncia. Si la sement de la letugua és beguda ab vi, stanca la corença, Macer Erbes. Per lo fluix del cos que se diu corrensa, és molt bo lo axarop fet de pols de gall ab vi vermell, Agustí Secr. 182. «A la gent d'aquesta casa | no elsi desitgem cap mal: | Déu els do pigota i ronya, | corrença i mal de queixal» (cançó pop. de Montgrony).
|| 3. L'apèndix de la pultrú o budell gruixat (Ferreries); cast. apéndice.
    Fon.:
kurέnsə (pir-or., or., men.); korénsa (Val.). En el significat || 2 és freqüent el mot corrença en el parlar de Catalunya: el trabàrem usat en plural, kurέnsəs, al Conflent, a Olot, Rupit, Palafrugell, St. Feliu de G.
    Sinòn.:
|| 2, cagarina, caguetes, cagueroles, cambres, correntelles, davall.
    Etim.:
del llatí currentia, ‘corrents’.