Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  coscolla
veure  coscollà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COSCOLLA f.
|| 1. Arbust de la família de les quercínies: Quercus coccifera (val.); cast. coscoja. (V. coscoll || 3). En general es diu coscolla una alzina revellida, degenerada, que fa aglans dolents (Xàtiva).
|| 2. Malaltia que ataca l'arròs i prové de falta d'aigua (Val.).
|| 3. Enfilall de grans de ferro que es subjecta al mos del cavall i serveix per a corregir defectes de direcció en el caminar; cast. coscojo. Lo cauall..., si's volta de la part esquerre, meteu-li de la altra part una coscolla en la brida... e axí se adobarà, Dieç Menesc. ii, 20 v.o.
Coscolla: topon. Llogaret agregat a Muntanyana (Ribagorça).
Coscolla: llin. existent a Barcelona i València.
    Fon.:
koskóʎa (Val.); koskóʎɛ (Vinaròs); koskóʎɔ (Xàtiva).
    Etim.:
forma feminitzada de coscoll.

COSCOLLÀ
Llin. existent a València, Sueca, Albal, etc.
    Etim.:
sembla variant de coscollar, però és estrany que s'haja perdut la -r final precisament en el territori valencià, on és comuna la conservació de la dita consonant.