Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cotxa
veure  2. cotxa
veure  3. cotxa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COTXA f.
Nom d'algunes espècies d'ocells de la família dels sílvidis, gènere Sylvia, i principalment: a) Cotxa de cap blanc: és l'espècie Sylvia phoenicurus; cast. caudirrojo.b) imatge  Cotxa fumada: l espècie. Sylvia tithys (Vayreda Fauna Ornit.). Cantava 'l rosinyol | ... | la cotxa y lo bitxach | festejan al manyach | y a sa Mare donzella, Pelay Briz Cans. iv, 8.—c) Cotxa de mar: mena de piula negra que viu a les platges (Pineda, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
kóʧə (Gir., Tarr., Vendrell).
    Sinòn.:
—a) carboner, bitxac gros, rossinyol de muralla;—b) cua roja.
    Etim.:
onomatopeia del cant dels ocells indicats.

2. COTXA f.
Vànova (Empordà, Pego); cast. colcha. Digau-me: ¿Qui retira, | cortina de mon cel, la cotxa blava | que en mon ombrívol tàlam m'abrigava?, Atlàntida vii. «Què vols: cotxa o flassada?»: pregunta que es fa a la canalla, bo i obrint una poncella de rosella per veure si serà blanca o vermella (Llofriu).
    Fon.:
kóʧə (Llofriu); koʧa (Pego).
    Etim.:
del castellà colcha. (V. conxa, art. 2).

3. COTXA f.
«Llosa, rajola o altra pedra plana, de grossària manejable». «La pedra de dita forma que els nois solen plantar al mig d'un rotllo per jugar». «Lo nom que se dóna a dit joc, al qual se juga de diferents maneres, amb diners, boles, voladors, etc.» (Aladern Dicc.).
    Etim.:
sembla derivat del llatí cote, ‘pedra’, tal vegada amb el sufix llatí -ĭca.