Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  créixer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRÉIXER v. intr. (i ant. tr.): cast. crecer.
I. intr.
|| 1. Augmentar de dimensions els éssers organitzats fins a assolir llur formació completa. Lo foch e l'àer, qui són en la terra sajús, han apetit a anar ensús, e per açò crexen a ensús les plantes e'ls animals, Llull Felix, pt. iv, c. 7. Nexen les plantes... pujen a ensús crexent sobre la terra, Llull ibid., c. 10. Lo dit infant En Jacme crexqué e millorà més en un any que altre no feya de dos anys, Muntaner Cròn., c. 6. Los jóvens són damneiats si usen de delits luxuriosos en lo temps que creixen, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 15. El ros aucellet, sentintse créixer les ales, s'anà enlayrant, Pons Auca 13. a) Criar-se naturalment (un vegetal) a tal o tal lloc, a tal regió, etc. En quals intersticis hi creixian la morella y el tè bord, Pons Auca 242. Dins lo que era hortet florit | creix espinosa l'eritja, Costa Trad. fant. 37.—b) Criar-se (les persones o animals) de tal o tal manera. Los fiylls... lunyar los has de mals jochs: | crexeran certs e no badochs | ab pocha despesa, Turmeda Amon. 45. Va créxer malcriat fent de gandul, Ignor. 14.
|| 2. Augmentar de dimensions. Es de chich foch | e poch a poch | s'encén molt gran | ... | crexque'n grans flames, Spill 10175. Hauie fet créixer la bassa de dit molí fins en largària de huytanta passas, doc. a. 1533 (Miret Templers 579). Per tot lluenta d'esmalt | la cova creix y s'eixampla, Canigó vi. I així va créixer bellament la nostra pila de llenya cremadora, Ruyra Parada 37. «El pa creix»: es diu del pa quan augmenta de volum per l'acció del llevat. Créixer el suro: augmentar de volum en haver estat bullit (Empordà). Créixer un riu o la mar: pujar de nivell un riu per l'acumulació de pluges o neu, o la mar per l'acció de la lluna o per altra causa. Lo Nil creixqué | regant jovades | luny set jornades, Spill 11513. Axí com ell caminaua, crexent la mar per fortuna de vent, les ondes eren tan grans, Eximplis, ii, 292. Lo Drach habitaua en un riu, y com cresqués, ell seguí per lo riu a baix, Faules Isòp. 6. Créixer el dia: anar augmentant la duració del dia de llum solar així com es va acostant l'estiu. Nadal..., el capvespre és clar i dura..., és que el dia, dins l'altura, creix una passa de gall, Ramis Clar. 52.
|| 3. Augmentar de nombre. Frares pochs qui tot jorn crexen en 'orde dels fframenors, Turmeda Diuis. 52. Les amaçones | ... | han molt vixcut | e prou crexcut, Spill 9414. Nostre Senyor... beney-los e dix-los: Crexets e multiplicats e omplits les aygues de la mar, Serra Gèn. 5. I la raça condemnada | va créixer dins la ciutat, Alcover Poem. Bíbl. 16.
|| 4. Augmentar, fer-se més gran una cosa immaterial. Per aquesta conexença crexerà e's multiplicarà en cascú de nós sciència e conexença, Llull Gentil 105. Lo treball e la guerra multiplicà e creixqué entre la sancta Sgleya e l'emperador, Muntaner Cròn., c. 32. Començà la gran mortaldat e tots dies crexia, Pere IV, Cròn. 283. Quant viu Josep que la fam crexia entre les gents, féu obrir los graners, Serra Gèn. 38. Molt me creixen los dolors com ajudar no li podia, Cobles Passió.
|| 5. seguit de la preposició en o de i d'un substantiu, significa sofrir augment de la qualitat indicada per aquell. La dolorada Mare, crexent en pena e turment, ja no podia sostenir la vida, Villena Vita Chr., c. 208. Ciutats germanes | ... | creixcau en fortuna y en glòria sens fi, Llorente Versos, i, 40. Creixien en formosor | les dones de l'avior, Alcover Poem. Bíbl. 17. «Aquest al·lot creix molt d'ossa, però no creix de seny».
II. tr. (ant.)
|| 1. Fer més gran o més intens. Lo firmament... no corromp sa forma ni la minva ni la crex, Llull Cont. 325, 5. Lo rey... volia que el romanent de sa vida despenés en créxer e multiplicar la sancta fe cathòlica, Muntaner Cròn., c. 25. No anets detràs aquest caualler, car no crexeríets molt vostres dies ne vostra honor, Curial, ii, 23.
|| 2. Fer més nombrós. Lo dolç parlar creix los amichs; lagotejar fa enamichs, Turmeda Amon. 47.
|| 3. refl. Augmentar en quantitat o en qualitat (mereixement, poder, honor, etc.). De aquella bonea que Deus ha en hom, no's creix ne's millora Deus, Llull Felix, pt. viii, c. 18. La Sancta Sgleya se'n crexerà de tanta renda, Muntaner Cròn., c. 52. Lo dit rey... era en lo dit loch de Lix,... crexentse tots dies de companya, Pere IV, Cròn. 372.
    Loc.
—a) Veure créixer les herbes: esser molt viu d'enteniment (val.).—b) Créixer per avall o créíxer com els naps: minvar en lloc d'augmentar (Cat., Val., Bal.).—c) Créixer per baix: tornar geperut (Mall.).—d) Créixer com una carabassera (Cat., Val., Bal.), o com un carbasser (Empordà), o com un diner de fil (Mall.), o com un pi bord (St. Feliu de G.): créixer molt de pressa.—e) Créixer com els arbres de la Rambla: criar-se abandonat, sense que ningú en tingui esment (Barc.).
    Refr.
—a) «Déu dóna per néixer, Déu dóna per créixer» (Cat.); «Qui dóna per néixer, dóna per créixer» (Mall., Men.): significa que la providència de Déu no es limita al començament de les empreses humanes, sinó que les presideix fins que arriben a perfecció.—b) «Carn que creix no té aturai» (Mall.); «Carn que creix, no pot estar aturada» (Men.): es diu parlant dels infants molt bellugadissos.—c) «Plorant i rient, creix la gent» (Urgell, Segarra, Tortosa).—d) «Des de xicotet comença a créixer l'arbre»: vol dir que l'educació dels infants ha de començar ja en llur primera edat (Alcoi).—e) «Quan el dia creix, la fam neix» (Segarra, Urgell).—f) «Pels Reis, el temps creix i el fred neix» (Pla d'Urgell).—g) «L'infant i el peix, a l'aigua creix» (Manresa, Urgell, Segarra); «Infant i peix, dins s'aigo creix» (Mall., Men.): es diu pels infantons de bolquers, que sempre estan mullats d'orins.—h) «Petit feix, en llarg camí creix» (Men., Eiv.); «Tot feix, caminant creix» (Barc.).—i) «El burro creix i l'albarda no»: vol dir que convé esser previsors (Vinaròs).
    Fon.:
kɾéʃə (Vic, Pla de Bages, Vallès, Barc., Penedès, Mall., Men., Eiv.); kɾέʃə (Rosselló, Conflent); kɾéјʃe (Sort, Tremp, Pons, Balaguer, Artesa, Ll., Fraga, Tamarit de la L., Gandesa, Tortosa, Maestr.); kɾéʃe (Organyà); kɾéјʃeɾ (Cast., Val., Alcoi, Al.); kɾéʃəɾə (Agullana, Capmany, Vilanant, La Jonquera, Figueres, Olot, Palamós, Palafrugell, Llofriu, La Bisbal, St. Feliu de G.); kɾéʃəɾə (Gir.); kɾéʃtɾe (Al., Elx).
    Conjug.:
la donam en els paradigmes adjunts, expressius de la flexió de créixer en els dialectes catalans actuals i en la llengua antiga.
taula 
Les formes considerades normals en la llengua literària són:—Pres. d'indicatiu: creixo o cresc, creixes, creix; creixem, creixeu, creixen.—Pret. imperfet.: creixia, creixies, creixia; creixíem, creixíeu, creixien.—Pret. perfet simple: cresquí, cresqueres, cresqué; cresquérem, cresquéreu, cresqueren.—Futur: creixeré, creixeràs, creixerà; creixerem, creixereu, creixeran.—Condicional: creixeria, creixeries, creixeria; creixeríem, creixeríeu, creixerien.—Pres. de subjuntiu: cresca o creixi, cresques o creixis, cresca o creixi; cresquem o creixem, cresqueu o creixeu, cresquen o creixin.—Optatiu: cresqués, cresquessis, cresqués; cresquéssim; cresquéssiu, cresquessin.—Imperatiu: creix, creixeu.—Gerundi: creixent.—Participi passat: crescut.
    Etim.:
del llatí crescĕre, mat. sign. I.