Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cria
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRIA f.: cast. cría.
|| 1. Procreació d'animals. El Sr. Bonafont hi esmerçaria les hores escadusseres amb la cria de canaris, Pons Com. an. 112. Temps de cria: la temporada en què una espècie determinada d'animals es dedica a la procreació. Bèstia de cria: animal destinat a la procreació. La mestressa..., d'una grossesa despietada de bèstia de cria, de vaca a lloguer, Víct. Cat., Ombr. 95. Fer cria: procrear. Papés veys fent cria d'arnes, Roq. 21.
|| 2. Conjunt de fills d'una parella o d'un ramat. «La cria d'aquest any és molt malaltissa». Esser de la cria esguerrada: no esser-hi tot, estar mancat d'enteniment.
|| 3. Cadascun dels fills d'una parella o d'un ramat.
    Refr.

—«La persona que té cria, sempre guanya, nit i dia»: es diu per significar que la cria de bestiar és una tasca lucrativa.
    Fon.:
kɾíə (Ross., Cerdanya, Empordà, Barc., Tarr., Bal.); kɾíɛ (Olot, Gir., Sort, Tremp, Ll., Balaguer, Bellpuig, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); kɾía (Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); kɾíe (Sineu).
    Etim.:
derivat postverbal de criar.