Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  criança
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRIANÇA f.
I. || 1. Acte de criar o nodrir un fill; cast. cría. «La criança d'aquest infant ha estat molt costosa».
|| 2. Educació; manera adquirida de comportar-se envers els altres; cast. crianza. A aquesta sancta dona e virtuosa fon comanada la criança e custòdia de les donzelles, Villena Vita Chr., c. 268. Dóna an es seus infants una criansa com poques se'n donen, Alcover Rond. ii, 290. Mirau que'n teniu poca de criansal, Alcover Rond. ii, 118. Bona criança: bona educació. No fos rebel·le a rebre les costumes qui's convenen ab bona criança, les quals han de tenir primer los ciutadans, Llull Blanq., c. 2. Mala criança (i ant. malvada criança): mala educació, i per ext., acció pròpia de mal educat. En la casa de Aloma no havia ningun servent mal criat, per tal que les malvades criances de aquells no fossen occasió d'engendrar en Aloma ningun mal pensament, Llull Blanq., c. 1. Fer males criances: fer accions dolentes (Menorca). «Aquests al·lots no fan més que males criances!» (Ciutadella).
II. || 1. ant. Conjunt de fills. E fon coltell | de gran matança | en la criança | d'Egipte tanta, Spill 14308.
|| 2. ant. Infantó, fill que es cria. La sua vaca... parí y no fou de la sua criança apartada, Cordial 5. A la dona que és de stat | pertany esser neta, | e per ço jamés alleta | criança alguna, Coll. Dames 585.
|| 3. pl. Conjunt de granets que passen pel garbell barrejats amb la pols, quan garbellen els cereals (St. Joan de S.). V. griances.
    Refr.:
—a) «Es creure és criança»: vol dir que l'obediència és una de les manifestacions de la bona educació (Mall., Men.).—b) «Quan en casa em parlen amb criança, mal va la dansa»: es diu al·ludint a qualcú que es manifesta excepcionalment amable en contrast amb el seu costum d'esser poc admetent (Alcoi).—c) «En la casa dels senyors, per criança un mos» (Empordà). No avia volgut berenar a la rectoria perquè a son parer, «en casa dels senyors, per criança un mos», i ell no hi estava fet a les mesures de bona criança, Víct. Cat., Ombr. 71.
    Fon.:
kɾiánsə (pir-or., or., mall., Ciutadella, eiv.); kɾiánsɛ (Gir., Ll., Sueca, Alcoi, Maó); kɾiánsa (Andorra, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Intens.:
crianceta. Apareix aquest diminutiu en l'expressió mala crianceta en el sentit d'acció dolenta d'un infant: «Hala, no facis males criancetes, que aniràs a l'infern» (Men.).
    Etim.:
derivat de criar.