Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  criatura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRIATURA (ant. creatura). f.: cast. criatura.
|| 1. Cosa creada. Deus, lo ésser del qual li hauia signifficat per les obres que Deus fa en les creatures, Llull Felix, pt. i, c. 2. Enaxí com creador e criatura, e causa e effecte, Llull Felix, pt. viii, c. 22. Natural cosa és que tota persona e puix tota criatura ama la pàtria e lo lloch hon és nat, Muntaner Cròn., c. 15. a) fig. Persona que deu a una altra tot el que posseeix o l'autoritat que té. Aqueix cardenal era una de les creatures de aquell Papa, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Persona (per contraposició a cosa inanimada o brutal). Com sou maleyta criatura, trista de mi!, Somni J. Joan 554. | tornaré a dansar a la faisó | de les més envilides criatures, Alcover Poem. Bíbl. 68. «Amb aquesta fosca, una criatura arriba a tenir por» (Mall.). «A Son Crespí hi havia més de cent criatures que espedregaven» (Manacor). «Si jo em posava a cantar | una cançó enamorada, | no hi ha criatura nada | ni en el món batiada, | que no es posàs a plorar» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Infant; persona de molt poca edat. Si alguna catiua de jueu s'enprenyarà de crestià, la creatura aquela deu esser batejada, Cost. Tort. VI, i, 14. Les creatures ignocents qui són en la dita illa, qui speren la mort, Muntaner Cròn., c. 54. Veig que la dona per l'ajustament de l'home se fa prenys... y puys pareix alguna criatura, Metge Somni i. Un neulim de criatura que encara necessita que sa mainadera el duga al coll, Ruyra Parada 29. Ja sabeu què són les criatures per inventar jocs, Carner Bonh. 51. Donar la criatura: deslliurar, parir. Llevar la criatura: separar-la de la mare després del part. Perdre la criatura: avortar, tenir mal part. Plorar com una criatura: plorar fort, sense dissimular-ho. No esser cap criatura: no esser un infant, tenir prou edat per a obrar per si mateix. a) Criatura verda: cornamusa (Rosselló, Ripollès, Plana de Vic); se li dóna aquest nom perquè va forrada de tela verda i es porta sota el braç com si es portés un infant petit.
|| 4. fig. Persona que pensa o que obra com si fos un infant. «No siguis criatura!»«Sempre seràs criatura!»Mes, no veus, santa criatura, | que la teua beneytura...? Penya Poes. 262. Criatura de mames: persona molt pueril en el seu obrar (Empordà). Criatura de Déu, o criatura del Senyor: nom que es dóna a la persona gran que obra puerilment.
    Loc.
—a) Esser més alt que les criatures: esser una persona molt alta (Mall.).—b) Fins les criatures ho saben: es diu al·ludint a una cosa que és sabuda de tothom.—c) Criatura, jo et batejo!: fórmula del bateig, que s'aplica també humorísticament a una persona quan ha dit o fet una beneiteria (Empordà).—d) D'això plora la criatura: es diu quan algú ha indicat encertadament la raó d'una cosa (Cat.). A Mallorca es diu, en el mateix sentit: «Per això plora s'al·lot!»—e) «Aparteu les criatures!»: es diu burlant se de qui es creu esser alguna cosa (Borràs, BSCC, xiii, 259).
    Refr.
—a) «Criatura grossa, mal any per a la mare»: vol dir que un infant voluminós porta dificultats per al part i per a l'alletament.—b) «Les criatures sense ossos tiren ses mares al fossos»: es refereix als perills dels avorts (Empordà).—c) «Dona jove i home vell, criatures a gavells» (Empordà).—d) «Les criatures, tot mullant-se creixen»: es diu al·ludint a la freqüència amb què els infants petits es compixen.—e) «Qui amb criatures se fica, cagat ne surt» (Lluçanès, Barc., Tarr.); «Qui amb criatures s'embolica, en surt emmerdat» (Vallès); «Qui amb criatures se'n va al llit, concagat se lleva» (Empordà); «Qui amb criatures es fica, concagat ne ix» (Tortosa): es diu davant els mals resultats que sol donar fiar-se dels infants per a fer alguna feina o ajudar-la a fer.—f) «Les criatures sempre tenen un budell buit»: vol dir que sempre estan dispostes a menjar.—g) «Les criatures diuen lo que senten dir»: vol dir que cal estar alerta en parlar de coses delicades davant infants.—h) «Les criatures fan lo que veuen fer als grans».—i) «Criatures i gallines, són raons de les veïnes»: vol dir que moltes baralles entre veïnes provenen de malifetes d'infants o d'intromissions de les gallines.—j) «Criatures naixem i criatures tornem»: vol dir que en arribar a la vellesa es perden les forces intel·lectuals com si es tornés a la infantesa. També s'expressa aquesta idea amb el proverbi: «L'home és dues vegades criatura».
    Fon.:
kɾiətúɾə (pir-or., or., bal.); kɾiatúɾɛ (Ll.); kɾiatúɾa (Andorra, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: criaturassa, criaturota, criaturot.—b) Dim.: criatureta, criaturetxa, criaturel·la, criatureua, criaturiua, criaturona, criaturó, criaturina, criatureu, criaturineua, criaturoia, criaturinoia.
    Etim.:
del llatí crĕātūra, mat. sign. || 1.