Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  crossa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CROSSA (dial. clossa, i ant. escrit croça). f.
I. Bastó que té un extrem corbat o amb travesser. Especialment:
|| 1. imatge  Bastó amb el cap superior corbat, que serveix per a ajudar-se a caminar; cast. bastón, cayado. Y al vell, del timó seruint-se de croça, | lo porten les bèsties tots temps roçegant, Proc. Olives 1155.
|| 2. imatge  Bàcul de prelat; cast. báculo. Crossa, aneyl e mitra no han aytanta de bellesa com han pietat, caritat e castedat, Llull Mil Prov., 2, 10. Féu venir l'archebisbe de Tarragona e tots los bisbes de sa terra, e tots los altres prelats, axí que bé hi hach més de CCC croces, Muntaner Cròn., c. 153. A servey de nostra cappella esser covinent e mitra, croça, anell, mitanes, cendàlies e tot compliment d'un bisbe per celebrar missa, Ordin. Palat. 226. Venint de son bisbat lo bisbe Oliva | amb la crossa en la mà, la mitra al front, Canigó xi. Una crosa del bisbat de fusta daurada, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 433).
|| 3. ant. Mènsula esculturada en forma de cap de bàcul bisbal, que tallaven els artistes medievals per aguantar cossos volats. Les respatlleres del cadirat del cor de la Seu de Mallorca acaben en uns dosserets volats, i els aguanten unes mènsules d'aquelles anomenades crosses. Per les mans de la obra del cor tant del portal com de les croçes, doc. a. 1526 (Piferrer-Quadrado, Bal. 926). El senyor canonge Torroella obres tres lliures avia donades per la crossa del cor an en Rafel Verger ymaginayre, doc. a. 1573 (ibid. 927).(Cf. Boll. Lul. xvi, 13).
|| 4. imatge  Bastó acabat en un travesser una mica corbat, damunt el qual carreguen el pes del cos per sota l'aixella els coixos i convalescents per poder caminar; cast. muleta. Tirant anaua cascun dia amillorant que ab una croça podia per la cambra anar, Tirant, c. 243.
|| 5. imatge  Bastó llarg que a certa alçada té una espècie de mènsula damunt la qual es posa el peu, i així amb dos d'aquests bastons es pot caminar sense tocar amb els peus en terra, sia per no mullar-se, sia per jugar, etc.; cast. zanco.
|| 6. imatge  Bastó acabat en una forqueta, damunt la qual es fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar unes andes o tabernacle, baiard, etc., a fi que els portadors puguin reposar; cast. horquilla. a) Parar crossa: aturar-se a un lloc per temps relativament llarg;—per ext., Establir-se, domiciliar-se a un lloc determinat; cast. hacer parada.
|| 7. La peça inferior i més gruixuda de la canya de pescar, dins la qual va endollada la part superior més prima o cimerol (Blanes).
|| 8. Palanca a l'extrem de la qual hi ha el moixó que serveix de reclam i aleteja en moure's la dita palanca, per caçar ocells (Gandesa). Xiulets de monter y botets de anar a la guatlla, enfilats o tramalls per a anar a las telas, crossas per a anar a la sibeca, Bofarull Orfaneta 136 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 9. Crossa d'enraiar: la peça que serveix per a mantenir els rais fixos quan s'enraien (Griera Tr.).
II. Allò que serveix per a sostenir una persona o cosa i impedir que caigui. Especialment:
|| 1. fig. Persona que amb el seu ajut o protecció en sosté una altra de més dèbil, impedint que s'arruïni, que resti desemparada o sola, etc.; cast. báculo. «Quan jo seré vell, aquest infant serà la meva crossa».
|| 2. Cada un dels homes que en els castells dels xiquets de Valls es posen com a reforç a les fileres inferiors per impedir que el castell s'esbuqui (Valls).
    Fon.:
kɾɔ́sə (pir-or., or.); kɾɔ̞́sə (mall.); kɾɔ́sɛ (Ll.); kɾɔ́sa (Tortosa, Maestr., Plana de Cast.); klɔ̞́sa (Val., Alzira, Gandia, Dènia, Cocentaina); klɔ́sɛ (Sueca); klɔ́sɔ (Xàtiva); gərɔ̞́sə (Men.).
    Intens.:
—a) Augm.: crossassa, crossarra, crossota.—b) Dim.: crosseta, crossetxa, crosseua, crossiua.
    Etim.:
del germ. krukkia, mat. sign. || || 1, 2.