Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cuento
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUENTO m. (castellanisme inadmissible en bon català, però molt arrelat en el nostre llenguatge parlat): cast. cuento.
|| 1. Rondalla, narració fantàstica i relativament curta. Retreya al esment els cuentos de gegants, Pons Auca 114.
|| 2. Cosa que es conta, en general, i especialment narració anecdòtica. Perdre el fil del cuento: deixar de recordar allò que es contava o no poder-ne conservar ta il·lació deguda. Perdé el fil del cuento totduna y'ls dispensà de sa narració, Pons Auca 191. Anar amb cuentos a qualcú: anar-li a contar coses d'altri o que no li interessen.
|| 3. pl. Circumloquis o detalls accidentals que no interessen. No estar per a cuentos.
|| 4. (en l'argot dels malfactors) Robatori o altre negoci delictiu. També's cambien de roba quan les circumstàncies de l'operació 'ls hi obliga, i aixís mateix segons pel cuento (mena de robar) que volen fer, Vallmitjana Crimin. 9.
    Loc.
—a) Esser un cuento: esser una cosa greu o complicada.—b) Aquí està el cuento o Això és el cuento: això és la dificultat, o la substància, o la part més essencial de la qüestió.—c) Anar pel cuento: proposar-se seduir una dona (en l'argot dels malfactors).—d) Tenir cuentos: tenir baralles, qüestions, discussions virulentes.—e) Deixar-se de cuentos: suprimir revolteries o coses accidentals, anar cap dret a la substància, no entretenir-se amb detalls enutjosos.—f) Estripar un cuento: interrompre el discurs amb una altra relació o pregunta impertinent (Labèrnia, Saura Dicc.).—g) Cuentos de vella: coses que es creuen per tradició, rutina o superstició, sense fonament real.
    Fon.:
kwéntu (Barc.); kwénto (Val., Mall.); kwέntu (Men.).
    Sinòn.:
— || 1, rondalla, contalla;— || 2, contarella;— || 3, romanços, solfes, musiques.