Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cuir
veure  2. cuir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CUIR o CUIRO (i dialectalment cuire). m.: cast. cuero.
I. || 1. Pell d'animal gros, i especialment la que és gruixada i amb poc pèl. En les pells e en los cuyrs de les bèsties, Llull Cont. 116. Hun cabrit ja naix ab sa roba, lo cuyro e lo pèl, Sermons SVF, i, 23. Un llop... li lleves lo cuyre, estant viu, sols li leixes lo cap y los peus, Faules Isòp. 17. Vestit amb cuiro de canell pelut, Alcover Poem. Bíbl. 75.
|| 2. per ext., Pell d'home. Jesu-Christ... per dos forts ribauts fortment era açotat | que lo cuyr dels costats n'havien tot levat, Llull Rim. 139. Miraren-li la cama e trobaren-la tota rompuda e los ossos qui eixien alt sobre lo cuyro, Tirant, c. 221. Mira los pits del seu amat Fill e veu aquells ossos desjuncts que paria lo cuyro volgués rompre, Villena Vita Chr., c. 220. Jamés romprà'l cuyro de fermes genives, Proc. Olives 120. Qualsevulla que... per engany allevarà o acusarà, serà son cuyre açotat, Isop Faules 4. «M'he clavat una agulla entre carn i cuiro, que m'ha fet molt de mal».
|| 3. per ext., Pell dura d'una fruita, hortalissa, etc. No't metes entre la ceba e son cuir, Jahuda Dits, c. 65. Especialment: a) Tel exterior de la figa, que cobreix la molla (Mall.). Figa cuiro de bou: classe de figa que té la pell molt gruixada.—b) Cuiro d'es pa: el sòl del pa que ha sortit massa rostit per excés de calentor del forn (Mall.).
II. || 1. Pell sencera d'un animal gros, preparada i assaonada per a usos industrials. El cabal és de diners o de draps o de cuirs o d'altres mercaderies, Llull Cont. 116, 6. Traca de cuyrs de bous, ll diners, Cost. Tort. IX, x, 10. Comprar lanes, boldrons, anyines, cuyrs e altres mercaderies, doc. a. 1403 (Boll. Lul. ix, 355). Entre la botiga d'una marmanyera y un magatzem de cuyros, Pons Auca 10. Cuiro verd: entre blanquers, la pell que encara no ha rebut cap preparació i està tal com s'ha separat de l'animal. Cuiro sec: la pell seca dels animals, que s'importa d'Amèrica o d'altres països llunyans. Cuiro en brut: la pell que necessita tota una preparació per a esser emprada en els usos industrials. Cuiro gros: la pell d'animal gros, com bou, brúfol, etc. Cuiro menut: el que prové de vedelles, cabres o altres animals petits o joves. Cuiro tarat o de dany: la pell defectuosa per tenir clapes, forats, etc.
|| 2. Pell d'animal adobada i en quantitat variable, en quant serveix de matèria per a la fabricació. En les cames porten hunes calses de cuyro, e als peus hunes avarques de cuyro, Desclot Cròn., c. 79. Negú cavaller no deuria anar en feyt d'armes menys de dos parells de regnes, les unes de cadena, e les altres de cuyr, Muntaner Cròn., c. 134. Una correya de cuyre, doc. a. 1352 (arx. de Montblanc). Per gran fam que ladonchs fo en Jherusalem se menjauen les çabates e les cintes e tota altra manera de cuyro, Eximplis, i, 253. Una mala de cuyre, doc. a. 1410 (Alós Inv. 16). Als comtes coronauen ab corona de cuyro, als marquesos d'acer, Tirant, c. 207. Les sabates de cuiro no es tallen, Carner Bonh. 107.
|| 3. Objecte fet de pell adobada. Menjaven ja rates e cucales e los cuyros dels pavesos, Pere IV, Cròn. 397. Dos cuyros bancals, lo hu vert, l'altre blau, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 594). Ab un colp de maça li'n romp los cuyros de la brida, Boades Feyts 363. Especialment: a) Tros de pell de devers mig pam de llarg i dos dits d'ample, que els ollers i terrissers empren per a fregar i polir el coll de les olles i altres objectes que fabriquen (Mall.).—b) Pintura o gravat damunt pell.
|| 4. Pell de cabra, de porc o d'altre animal, cosida convenientment per a servir de recipient i contenir oli o vi; cast. cuero, pellejo.
|| 5. fig. Persona molt donada a l'embriaguesa (val.). N'hi ha un dins la séquia... Ya l'han tret. Pos si això és un cuiro de vi, ¿com vols que s'ofegue?, Guinot Capolls 62.
|| 6. fig. Persona grassota, molt voluminosa però amb la carn fluixa (val.); cast. gordinflón.
    Loc.
—a) Posar el cuiro en remull: prendre un bany (Mall.).—b) Exposar el cuiro: exposar la vida (val.).—c) Deixar-hi el cuiro (Cat., Bal.) o Fer-se'n el cuiro (Empordà) o Fer cuiro (Mall.): morir-se. Bé plorà aquella al·lota..., en tirà malaltia, i per poc més fa cuiro, Alcover Cont. 328.—d) Haver el cuiro d'algú: veure la seva mort (Empordà). «Aquest metge m'haurà es cuiro»: moriré a mans d'aquest metge (Llofriu). «Aquest rector m'haurà es cuiro»: ho diuen les persones velles quan entra en el poble un rector nou (Llofriu).—e) Tenir molt de cuiro, o Tenir es cuiro d'ase: esser poc delicat, tenir poca preocupació del que els altres li diuen o pensen d'ell (Mall.).—f) Tenir es cuiro prim: esser molt delicat, tenir amor propi, sentir-se íntimament de l'opinió d'altri (Mall.).—g) Posar cuiro: adquirir despreocupació a força de sofrir perills, adversitats, etc. (Mall., Men.).—h) Posar-hi cuiro i corretges: obrar amb diligència en favor de qualcú, esforçar-se per ell i encara pagar-ne les despeses (Cat., Mall.).—i) Del teu cuiro es faran les tiretes: es diu a qualcú per manifestar-li que ell mateix serà qui sofrirà les conseqüències dels seus actes per no voler escoltar consells.—j) Unflar tant el cuiro que a la fi rebenta: acumular-se tantes dificultats que és impossible resistir-les (Val.). Sa filla en farà una que els afrontarà el llinyage, perquè... tant unflen el cuiro, que es rebenta, Rond. de R. val. 51.
    Refr.
—a) «Del cuiro es fan les tiretes»: vol dir que tenint la base de producció d'una cosa es pot tenir aquesta, o que tenint lo principal es pot tenir lo accessori.—b) «Bossa sense diners, digues-li cuiro».
    Fon.:
kúјɾu (Oleta, Cotlliure, Prada, Noedes, Sallagosa, Montlluís, Puigcerdà, La Seu d'U., Andorra, Ripollès, Berguedà, Empordà, Garrotxa, Gironès, Lluçanès, La Selva, Plana de Vic, Pla de Bages, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Sóller, Men., Eiv.); kúјɾo (Torre de Cabdella, Tremp, Ll., Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al., Mall.); kúјɾə (Perpinyà, Arles, Ribesaltes, Fontpedrosa); kúјɾe (Sort, Esterri, Llavorsí, Boí, Vilaller, Àreu, Estaon, Tavescan, Tor, Torre de C., Pobla de S., Bonansa, Pont de S., Areny, Senet).
    Intens.:
—a) Augm.: cuiràs, cuirarro, cuirot.—b) Dim.: cuiret, cuiretxo, cuirel·lo, cuireu, cuiriu, cuiró, cuironet, cuironeu, cuironiu.
    Etim.:
del llatí cŏrĭu, mat. sign.

2. CUIR v. tr., grafia dialectal:
V. collir.