Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cullera
veure  2. cullera
veure  cullerà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CULLERA f.
I. Instrument de metall o de fusta generalment, que consisteix en una petita pala còncava i ordinàriament oval, amb un mànec, la qual s'empra per a prendre el contingut d'un recipient i portar-lo a un altre recipient o a la boca de les persones, que se'n serveixen per a menjar substàncies líquides o semilíquides; cast. cuchara. En la cuyna ll culleres miganceres, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Dos culleres d'argent, doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Isop tragué ab la cullera la lentilla, Isop Faules 10. En Martinet s'anyorava, i entretenia les llargues ores treballant esclops i culleres, Massó Croq. 100.
II. Instrument o peça de forma semblant a la de la cullera de menjar.
|| 1. Estri de forma igual a les culleres de menjar, que es donava com a premi en els certàmens cavallerescs, especialment en el joc de la ballesta i en les corregudes de cavalls; cast. cuchara. Foren lliurades... les joyas següents qui s'acustumen cascun any al joc de la ballesta, ço és una copa e IIII culleres ab les cohas entortolligades... d'argent deurades, doc. a. 1458 (Ardits, ii, 283).
|| 2. imatge  Vas cilíndric d'aram o ferro, amb un llarg mànec vertical, que serveix per a treure l'oli, aigua, etc., del sòl d'una gerra o barril, sense haver de ficar-hi el braç; cast. acetre. Una cuyera de ferre, gran ab mànech de fust per traure sabó del carratellet, doc. a. 1412 (Aguiló Dicc.).
|| 3. imatge  Eina que té en conjunt la forma del tribe, però que en lloc de punta de barrina té una paleta còncava de vores tallants, i l'empren els esclopers per a buidar l'esclop i fer-li la cavitat convenient (Empordà, Garrotxa, Ripollès, Solsona). Els pastors usen una eina semblant per a fer treballs de buidat a la fusta, no sols d'esclops, sinó d'altres instruments (Ripoll).
|| 4. En l'antiga artilleria, cullera o carregador era un instrument que apareix descrit amb aquestes paraules: «És una hasta al fi de la qual se posa un soquet, y sobre ell, una llauna de aram doblagada a modo de una mitja caña, i serveix per posar la pólvora dins lo canó» (Barra Artill. 8). Sinch culleres de aram ab sas astas de fusta de mitx canons, doc. a. 1640 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 225).
|| 5. Paleta còncava per a posar encens dins l'encenser. Un ensenser ab la cullera y barqueta de plata, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 863).
|| 6. imatge  Salabre gran format per un mànec de fusta amb una forqueta de ferro a l'extrem, la qual porta penjant un sac fet de xarxa, i serveix per a treure el peix de l'art (Canet de Mar).
|| 7. Eina que els llanterners empren per a posar l'estany fos dins les siquietes del motlle de barretes d'estany, i consisteix en un recipient de ferro, de forma cònica invertida, adherit a un mànec; es tira l'estany fos dins la boca del con, i surt a raig prim pel foradí que té en la punta (Sóller).
|| 8. Cullera acanalada: eina que s'utilitza per la fabricació de mosaics (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 9. Alarb o paleta de la roda del molí d'aigua (Deià, Mancor); cast. álabe.
|| 10. Forma còncava no gaire fonda, en general; cast. acucharado. «Aquesta soca fa un poc de cullera» (Men.).
|| 11. Au palmípeda de l'espècie Platalea leucordia L.; és gamballuda, blanca, amb un plomall al cap, i una taca groga al pit, i té un bec llarguerut que s'eixampla bastant per l'extrem; viu a les vores dels estanys del litoral; cast. cuchareta.
|| 12. Au palmípeda de l'espècie Anas fusca L., és de color negra i té de llarg devers mig metre; és ocell de pas que es veu als aiguamolls de la costa però no és gaire abundant (Vayreda Fauna Ornit.).
|| 13. imatge  Culleres de pastor: planta de la família de les compostes, espècie Leuzea conifera (Cat., Val.); cast. cuchara de pastor.
III. Pescar a la cullera: procediment de pesca que es fa amb una barca, la qual porta dos pals llargs que surten per la borda cap a proa component un angle obtús, i enmig de l'espai d'entre pal i pal, va fixa una xarxa que forma un xic de bossa al centre; un dels tripulants voga a tot rem, i l'altre va introduint els pals i la xarxa dintre l'aigua, tornant-los a treure de seguida, com si donés cullerades a l'aigua (Barceloneta, ap. Roig i Amades, BDC, xiv, 50).
    Loc.
—a) La cullera d'En Falgars, cinc i el braç: ho diuen a la mainada que menja amb els dits (Lledó).—b) Deixar-se la cullera a presidi: sortir-ne amb probabilitats de reincidir i tornar-hi anar a raure.—c) Durar tant com una cullera de pa: durar molt poc (Camp de Tarr., Tortosa); es diu per al·lusió a les culleres que es fan amb una crosta de pa quan no se'n té de millor per agafar el menjar.—d) Viure o durar més que mànecs de cullera: durar molt, viure molts anys (Mall., Men.).—e) Quina manera de fer culleres!: es diu al·ludint a un qui resol les coses sense gaire escrúpols (Empordà).—f) Ficar-hi la cullera: intervenir a una discussió o conversa sense esser-hi demanat.—g) Venir cullera amb fesol: venir molt bé, escaure-hi molt (Tarr., Montblanc).—h) Arribar a cullera: arribar a la meta, assolir allò que es proposava (Men.).—i) Fer la cullera a algú: molestar-lo amb la insistència d'una mateixa cosa (Igualada).
    Refr.
—a) «Sa cullera fa es brou» (Mall., Men.).—b) «Sa cullera de plata no fa més bo es menjar» (Mall.).—c) «Ningú sap es mal de s'olla més que sa cullera que la remena»: significa que les intimitats de les cases, negocis, etc., no les coneix ningú millor que els qui hi intervenen directament (Mall., Men.).—d) «Què sap el gat de fer culleres, si en sa vida n'ha vist fer?» (Val.); «Què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?» (Vallès, Bages, Segarra, Urgell): ho diuen referint-se a un qui vol fer coses que no entén.—e) «D'agafar les culleres, n'hi ha de moltes maneres»: al·ludeix a la diversitat de procediments de fer una cosa.
    Fon.:
kuʎéɾə (Cerdanya, Ross., Conflent, Vallespir, Empordà, Garrotxa, Ripollès, Berguedà, Vic, Solsona, Bages, Vallès, Igualada, Penedès, Camp de Tarr.); kuʎéɾɛ (Tremp, Organyà, Ponts, Artesa, Balaguer, Fraga, Ll., Falset, Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); kuʎέɾɛ (Sort); kuʎéɾa (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al., Alguer); kuјéɾə (Olot, St. Feliu de G., Vallès, Palma); kuéɾə (Canet de Mar); kwéɾə (Mall., Men.).
    Var. ort.
ant.: culera, cuyera, cuylera, cuyllera, collera. Culeres de boix, Reua Perp. 1284; Decem cuyeras argenti, doc. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 104);Una cuyera de fust, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 100);Sis cuyleres d'argent, doc. a. 1410 (Alós Inv.); Una cullera de aram per fer les escodelles, doc. a. 1761.
    Sinòn.:
—II. || 2, sitra. || 11, becplaner. || 12, morell de mar. || 13, cullereta, herba de ronya, pinyes de Sant Joan.
    Intens.:
—a) Augm.: cullerasa, cullerota, cullerot.—b) Dim.: cullereta, culleretxa, cullerel·la, culleriua, cullereua, cullerona, culleró, cullerina.—c) Pejor.: cullerota.
    Etim.:
del llatí cochlearia, mat. sign.

2. CULLERA topon.
Ciutat de devers 15.000 habitants, situada a la Ribera baixa del Xúquer, al peu d'una muntanya i vora la desembocadura del riu. Pujam-nos-en en lo terrat del castell de Cuylera, Jaume I Cròn. 312. «Per a freses, en la Vall; | per a taronges, Corbera, | i per a les xiques guapes | no hi ha poble com Cullera» (cançó pop.).
    Fon.:
kuʎéɾa (val.).
    Etim.:
Els àrabs la denominaven Cullaira. Diu Menéndez Pidal Orígs. 288, que procedeix del llatí cŏllum ‘coll’; però sembla que cal relacionar-la amb el topònim Culla (Alt Maestrat), i així el seu origen serà l'àrab qólla ‘cim’, amb el sufix mossàrab -áir (< -ariu) que tan fecund fou en l'àrab vulgar d'Espanya, àdhuc per a formar derivats purament aràbics.

CULLERÀ, -ANA m. i f.
|| 1. Nadiu o propi de Cullera.
|| 2. Nadiu o propi de Culla. «A Culla són cullerans, | i a Benafigos panolla» (cançó pop. valenciana).
    Fon.:
kuʎeɾá (val.).