DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CULTIVAR (i ant. coltivar). v. tr.: cast. cultivar.
|| 1. Fer a la terra, a les plantes, les feines que pertoquen per a la producció dels fruits. Los habitadors de la ciutat..., les terres hermes poden cultivar e laurar, Cost. Tort. I, i, 6. Los sarrahins... als chrestians..., els lexauen cultiuar lurs terres, Boades Feyts 98.
|| 2. Freqüentar una amistat, una persona, per treure'n profit.
|| 3. Colre, practicar, dedicar-se a una activitat de l'esperit (a la virtut, a la ciència, etc.).
    Fon.: kuɫtiβá (Barc.); kuɫtiβáɾ (Val.); kuɫtivá (Palma). En la pronúncia vulgar hem sentit kawtiváɾ (Alacant).
    Sinòn.: conrar, conreuar.
    Etim.: derivat de cultiu, art. 1.