Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  curs
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CURS m.
Camí que fa una cosa que es mou o evoluciona progressivament; cast. curso. Son fill Blanquerna... lo dexà fins als vuit anys al curs de natura, Llull Blanq. 2, 5. Tot lo curs de la vida del senyor Fill vostre ha de ser en moltes dolors e penes, Villena Vita Chr., c. 21. En la part del Born se llansen altres immundícies y no és contínuo el curs del aygua per ella, doc. a. 1715 (Boll. Lul. viii, 211). Los noiets fan la professó dels fanalets, seguint lo curs desde aquesta [capella] a la capella de Santa Agna, Serra Calend. folkl. 202. Com en el curs de la divina història, Canigó, ix. Seguint el curs de la dolència, Rosselló Many. 124. El procés seguí son curs, Penya Mos. iii, 157. El curs de la moneda: la circulació de la moneda. El curs dels astres: la trajectòria que segueixen en llur moviment de translació. Curs escolar: sèrie de lliçons successives que es donen en un any. Haja primer haver oyt tot lo curs o instrument de arts, Ordin. Univ. 1560, 4. Encara que no haja llegit ningun curs ni sie doctor, Ordin. Univ. 1638, 5. Des del curs vinent quedarà oberta la càtedra de literatura catalana, Obrador Arq. lit. 68.
    Fon.:
kúɾs (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: cursàs, cursarro, cursot.—b) Dim.: curset, cursetxo, curseu, cursiu.
    Var. form.:
cors, cós.
    Etim.:
pres del llatí cŭrsu, mat. sign.