Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  curull
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CURULL
|| 1. m. Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté (or., occ.); cast. colmo. a) A curull o amb curull: ple fins a fer caramull. Portava en la mà esquerra un plat ab curull de corals y esmeraldes, Vilanova Obres, vii, 10. El pare se féu la part omplint-se el plat a curull, Ruyra Pinya, ii, 29.
|| 2. m. a) Les teules, rajoles o pedres posades al cim d'una xemeneia per evitar que hi entri la pluja; cast. caballete.b) Piló de terra damunt la palla del paller (St. Feliu de G.).
|| 3. adj. Ple a vessar; cast. colmado. Amb una llossa s'omplien els negres plats ben curulls, Massó Croq. 179. Feya bo aquell rengle de taules curulles de llonguets y talls de llangoniça, Collell Fadrin. 16. I els carreguen els àrguens a l'esquena, | curulls de pans calents, Alcover Poem. Bíblics 55.
II. || 1. topon. a) El cap d'amunt de la muntanya de Vilanova de Prades (Conca de Barberà).—b) Partida del terme de Tarrès (Garrigues).—c) Riera de Curull: afluent del riu Ges, que ho és del Ter.—d) Castell Curull: castell del vescomtat de Bas, del qual es fa menció en un doc. dè l'any 1339 (Monsalvatje Not. Hist. xix, 415).
|| 2. Llin. existent a Barc., Calafell, Constantí, Torredembarra, Valls, Creixell, Reus, Tarr., Pujalt, La Sénia, etc.
    Fon.:
kuɾúʎ (or., occ.).
    Var. form. i sinòn.:
caramull, cormull, crumull.
    Etim.:
segons Meyer-Lübke REW 2243, del llatí *corōlla, ‘coroneta’. Aquest ètim resulta clar semànticament, però no fonèticament.