Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure dÚcil
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

D“CIL adj.
Fŗcil d'instruir; que fŗcilment obeeix o es sotmet a allÚ que li manen o recomanen; cast. důcil. Pus no's torÁia | ni's dreÁaria, | ans se trencara | si la forjara | d'algun fort fÚcil, | may fora dÚcil, | nunca flectible, Spill 10334. Si los reys e prŪnceps volen esser prudents ab tot sien memoratius, providents, solers, dÚcils e las altras cosas, Egidi Romŗ, ll. i, pt. 2a, c. 9. Lo aver aprŤs les lletres humanes serveix pera tenir lo natural dÚcil, Lacavalleria Gazoph. Mai he besat a dos d'igual manera, | perÚ a tots dolÁament, perquŤ sůn dÚcils | a l'esguard maternal, Maragall Enllŗ 56.
††††Fon.:
dɔ́siɫ (Barc., Val., Palma).
††††Intens.:
docilet, -eta; docilŪssim, -Ūssima.
††††Etim.:
pres del llatŪ docĭle, mat. sign.