Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dacsa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DACSA f.
Planta gramínia de l'espècie Zea Mays (val.); cast. maíz. (V. blat de moro, en l'article blat, II, || 3). Lo domàs era brocat de garbes de dacça, Tirant, c. 173. Regonegueren tot lo castell e trobaren-lo fornit de moltes vitualles, ço és de mill e de forment, dacça e panís per set anys, Tirant, c. 302. Preneu mig quartà de lauor de dacça, Dieç Menesc. i, 15. Dacsa barrenda: la que té els grans barrejats en la panolla sense formar fileres, i els fa més grossos i rodons (Xàtiva). Dacsa colomina: varietat de dacsa que fa el gra menut i vermell, i és de bona casta (Val.). Dacsa confitera: varietat de dacsa que fa els grans rodons, vermells o grocs (Sueca). Dacsa de bou: planta gramínia de l'espècie Sorghum vulgare, molt semblant al blat de moro, però de qualitat inferior, cultivat per a farratge i per a la fabricació de graneres, paper, teixits grossers, etc. (Val.). Dacsa esclafidora: varietat que és la més estimada per a fer les roses de dacsa (Cullera). Dacsa groga: varietat de dacsa procedent d'Amèrica (Cullera). Dacsa guixenca: la que té el gra aplanat i en fileres (Xàtiva). Dacsa lluenta: la que té el gra brillant (Cullera). Dacsa morisca o moruna: varietat que té el gra groc, gros i rodó, i no és tan bona com la barrenda (Xàtiva). Dacsa nana: varietat de planta molt baixeta, amb el gra llarguet i blanc (Sueca). Dacsa del quixal: és la mateixa que s'anomena dacsa barrenda (Xàtiva). Dacsa del quixalet: té el gra blanc i llarguet (Sueca); és lluenteta, xicorroteta i molt bona (Ador). Dacsa rosera (val.) o clotxera (Altea): té el gra molt menudet, vermellenc i rodonet; la donen als coloms i també serveix per a fer roses de dacsa (Val.). Dacsa torratera: té els granets menudets i és bona per a menjar (Gandia). Roses de dacsa: grans de dacsa posats a torrar dins una paella, i que per l'acció del foc s'esclaten i formen com a petites roses, molt apreciades com a llepolia (Horta de València). «La dacsa o panís roser, una volta sec i engrunat de les panolles o espigues..., si es posa al foc en una paella o cassola en oli, a penes es calfen els granets i comencen a esclafir, formen cadascú una espècie de rosa blanca quasi tots, quedant-ne molt poquets que es tornen quasi negres: als primers diem roses i als segons tostons» (Martí G., Tip. mod. ii, 299).
    Refr.

—«Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa»: ho diuen al qui pretén molt, perquè es contenti amb poca cosa (Alcoi).
    Fon.:
dáksa (Cast., Val., Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Al.); dáksɛ (Sueca, Alcoi); dáksə (Eiv.).
    Sinòn.:
blat d'indi, blat de moro, blat de les Índies, panís, maís.
    Etim.:
de l'àrab daqsa, mat. sign.