Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dama
veure  2. dama
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DAMA f.: cast. dama.
|| 1. Dona d'alta posició social; senyora de respecte. Segueren axí mateix molts comtes e grans barons e dames, damiselles en gran nombre, Curial, i, 24. Un carro triunfal... ab una dama aseyta alt dins un dosser, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.). Lo dit rey... donà muller a un fill que hauia, una dama de casa reyal, Tomic Hist. 41. Damunt el braç les dames porten falcons, Orlandis Poes. 25. a) ant. Nostra Dama: Nostra Senyora, la Mare de Déu. Fuy a Besés, | oy la fama | de Nostra Dama | qui's diu del Puy, Spill 1388.—b) Dona a qui es dediquen homenatges amorosos. Y ab un ramellet que us dava la dama, restàveu content, Proc. Olives 326.—c) Ballador vestit de dona, amb una falda molt estufada, que presideix les danses dels cossiers (Mall.).—d) Dama jove: actriu que fa els papers de fadrina o dona jove. Si ses dames joves saben fé es seus papers conforme 's requereix, Ignor. 51.
|| 2. a) Figura del joc d'escacs, anomenada també reina. Lo peó del rey pren lo peó de la dama, Scachs d'amor.—b) pl. Joc que consisteix a fer avançar cert nombre de peces rodones (dames) damunt un tauler de 64 quadrets i eliminar amb les peces pròpies les del contrari. Asseguts a una tauleta, dos jugavan molt entretinguts a damas, Oller Notas 140 (ap. Balari Dicc.).
|| 3. Mena de cornet o caragolet petit de la mar (Eiv.).
    Fon.:
dámə (or., bal.); dáma (val.).
    Intens.:
dameta, damassa.
    Etim.:
del fr. dame, mat. sign. (<llatí dŏmĭna ‘senyora’).

2. DAMA f.: cast. dama.
|| 1. Monjoia que deixen en rebaixar la terra, per saber i midar la quantitat de terra que s'ha tret (Aguiló Dicc.).
|| 2. Llosa amb què es tanca el davant del gresol d'un alt forn.
    Etim.:
pres de l'holandès dam ‘dic’.