Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  daurar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DAURAR v. tr.: cast. dorar.
|| 1. Cobrir d'una capa o fulla d'or. Sies cert que tu poràs assats daurar, mas no hic metràs estany per argent, Metge Somni iv. Sembla en sos dits argentins | que la plategen i dauren, Canigó vi.
|| 2. Donar un color semblant al de l'or. Lo jorn fonch vengut e lo sol... dauraua la faç de la terra, Curial, i, 26. Des d'on lo sol al nàixer ja daura ses boscúries, Atlàntida i. Quan la claror darrera | daura els penyals amb moridora ullada, Costa Poes. 2. El sol hi daura la ramada humana, Maragall Enllà 15.
|| 3. fig. Donar una aparença agradable; dissimular una cosa presentant-la de manera grata. Car los scriptors,... hagueren daurat, fingint, los actes d'argent, Curial iii, 4. Esperant sempre qu'aquell torni... per daurar-li el descans del mellor modo que sé, Oller Pil. Pr. 258. Daurar d'estany, o daurar de safrà: amagar, dissimular una cosa sota aparença agradable. Que tant no u podeu daurar de safrà | que'l vostre parer yo'l pugua compendre, Proc. olives 1287. No m'agrat de daurar-me d'estany, Aguiló Rond. de R. 7.
    Refr.

—«L'or no ha mester daurar»: vol dir que un innocent no necessita defensa (Mall.).
    Fon.:
dəwɾá (or., bal.); dawɾá (occ.); doɾáɾ (val.); doɾá (mall.).
    Etim.:
del llatí deaurare, mat. sign.