Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  davantal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DAVANTAL (escrit també devantal). m.
|| 1. Peça de roba o de cuiro que serveix per a resguardar la part anterior del vestit; cast. delantal. Un devental d'estopa de li, doc. a. 1403 (Aguiló Dicc.). Altre mantell de vellut... ab son mantonet, ab un davantal de cànem negre ab fras d'or, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, ii, 784). Dos devantals de filampua brodats de seda negre, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 138). Primàriament el davantal que duen les dones serveix per a protegir contra la brutor el vestit de fer feina; però també hi ha davantals que es duen amb els vestits de festa com a element ornamental. Els davantals de feina de les dones són generalment de roba forta i poc fina; en canvi els davantals dels dies de festa són de seda o altra tela fina, i adornats amb brodats i randes (Eiv., Val.). Davantal a l'ampla: davantal de forma quadradenca, de drap o de cotó, que duen les pageses per a treballar (Mall.). Davantal de faldriquera: és de grans dimensions (Bonansa). Davantal matancer: el que es posen els matancers i matanceres, de la cinta fins més avall dels genolls, per no embrutar-se de saïm i altres productes del porc (Mall.). Davantal de pastor: pell de moltó que els pastors es posen damunt la roba i que els cobreix els pits i el ventre, fins a les cuixes, per resguardar-se del fred (Pirineus). Davantal de segar: és de roba, va des del coll fins als genolls, i el duen els segadors (Mall.). Davantal de sabater (és de roba), davantal de ferrer (és de cuiro), etc.: el que porten els menestrals d'aquests i altres oficis per a treballar i no sollar-se amb els materials que manegen.
|| 2. Peça de roba que es subjectava a la cintura amb un o dos botons i tapava el davant dels pantalons antics, que no tenien bragueta (Gir., Empordà); cast. portañuela.
|| 3. Bata amb mànegues, de teixit prim i comú, que duen els infants i alguns homes damunt llurs vestits per no embrutar-se (Igualada, Val.); cast. bata, blusa.
|| 4. Penjoll fet de cordills adornats amb aromes i bellugons, que pengen del pitral de manera que vingui a parar per davant les potes de l'animal, sia per a guarniment de festa, sia per a arruixar les mosques (Pallars Sobirà, Ribes, St. Feliu de P.).
|| 5. Peça de roba o de fusta que es posa penjada pel coll dels mardans i bocs, i que els entrebanca les cames per evitar que cobresquin les femelles en temps inoportú per a la recria (Cat., Bal.). «Bocs amb davantal, cabrits per Nadal» (refr., ap. Amades, BDC xix, 125).
|| 6. Sotabarba dels bous (Empordà). Diuen que quan neix un vedell, si té davantal ben fet, té probabilitats d'arribar a esser un bou ben valent (Llofriu).
|| 7. ant. Peça de tela que penjava a la part davantera del llit. Hun dauantal de li per a dauant lo lit..., una terça de lançol de li per dauantal dauant lo dit lit, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 299).
|| 8. Ampit de finestra (Solsona).
|| 9. Campana de la xemeneia (Barc.). Es veya al nostre home, dret sota l'immens devantal de la xemeneya, Vilanova Obres, iv, 81.
|| 10. Pedra o tros de paret que forma l'ampit d'un pou (Baix Empordà); cast. antepecho.
|| 11. Post que forma la paret anterior de la menjadora (Merlès, Orús, Ripoll). En l'altre estrem de la cadena hi ha un ferro que el fiquen a un dels forats del davantal de la menjadora, Scriptorium, març 1925.
|| 12. Davantal de llevar la mola: peça de fusta que es col·loca davant el volant o mola de dalt del molí d'aigua, per a llevar-la (St. Feliu de P.). Davantal de la farnera: peça de fusta que ve al davant de la farinera, en el molí d'aigua (St. Feliu de P.).
|| 13. Placa de llauna que porta un embut a la part de dalt i es posa als atuells de mesurar oli perquè els regantells siguin altra vegada escopits per aquest fòtil a la mateixa pica (Lledó).
|| 14. Peça de fusta brunyida que sol haver-hi al davant dels telers mecànics per a protegir la roba contra el refrec constant de l'operari (Barc.).
|| 15. Coberta de fusta o de drap que tapa la part inferior del seient del pescant i de l'interior del cotxe (Barc., Mall.).
|| 16. Barra de fusta que va col·locada davall la soleta de l'orla, en la barca de bou, en tota sa longitud (Vinaròs).
|| 17. Text preliminar amb què comença un llibre o altre escrit.
    Refr.

—«S'alça bé el davantal; per això li val»: vol dir que, en estar alerta i prendre les precaucions necessàries, les coses van bé (Val.).
    Fon.:
dəβəntáɫ (pir-or., or.); deβantáɫ (Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, Val.); devantáɫ (Cast., Xàtiva, Pego, Alcoi, Al.); dəvəntáɫ (Mall., Men., Eiv.); davantál (Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: davantalàs, davantalarro, davantalot.—b) Dim.: davantalet, davantaletxo, davantaleu, davantaliu, davantaló, davantalí, davantalineu, davantaloi, davantalinoi, davantalinoiet.
    Etim.:
derivat de davant, amb el sufix -al propi per a formar noms de parts d'indumentària (cf. camal, cuixal, pitral, etc.).