Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  delicat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELICAT, -ADA adj.: cast. delicado.
|| 1. Extremadament fi. a) En sentit material: «Carn delicada», «Menjars delicats», «Olors delicades». Los hòmens mundans... per lo gustar volen menjars delicats e volen beure bons vins, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Aquells qui vesten vestidures moles e delicades són en les cases dels reys, Canals Carta, c. 9. Les sues carns belles y tan delicades, Passi cobles 50. Festa... mogué les mans e ab aquells delicats, prims e lonchs dits e aquelles ungles de vori aiustà bellesa a belleses, Curial, ii, 44. Quina olor més delicada, Vilanova Obres, iv, 166.—b) En sentit immaterial: Folls ne delicats pensaments, Valter Gris. 4 vo. Se pensan que dins es cor d'es pobres no hey pot haver sentiments delicats, Ignor. 78.
|| 2. Molt sensible a les impressions exteriors; fàcil de deteriorar-se; no robust. «Sabeu a mi què m'agrada? | Moreneta de color, | perque sé que sa blancor | en es camp és delicada» (cançó pop. Mall.). Passaren lo port de Pitmorent dejuns; e cuydaren tots morir de fret e de mal..., majorment los hòmens delicats, Pere IV, Cròn. 236. E'ls destroueix lurs cares e pits delicats, Metge Somni iv. Com los francesos de lur naturalea no són molt sostenidors de treballs, e són molt blans e delicats, Boades Feyts 369. Ets ayres de dematí no són molt saludables pe' ses naturaleses delicades, Roq. 33. Era un xicot delicat de salut, Ruyra Parada 15.
|| 3. Que demana esser executat o tractat amb gran cura, amb habilitat o precaucions. El teu estat és delicat, Penya Mos. iii, 141. Punts tan delicats, Maura Aygof. 24.
|| 4. Que exigeix refinaments; difícil d'acontentar. Vestirs nobles e honrats, de bella color, los quals vestirs vesten los hòmens delicats e'ls hòmens qui són amadors de la vana glòria, Llull Cont. 104. 7. Un bisbe era hom molt delicat, e lonch temps hauia viscut en grans delits, Llull Felix, pt. viii, c. 16. Un bisbe de Tholosa era hom que's delitava molt en esturments, e era hom molt pompós en vana glòria e molt delicat, Eximplis, i, 163.
|| 5. Que obra amb gran finura, amb escrupolositat. Una barcarola d'una dolsura y suavidat comparables a sa que amb mà delicada la tocava, Roq. 47. «Esser molt delicat en el parlar». «Dir les coses d'una manera delicada».
    Loc.
—a) Esser més delicat que ungla d'ase: es diu irònicament d'una persona o cosa que no té gens de finor.—b) Esser massa delicat per a l'infern: esser molt gemegador, queixar-se sense prou motiu.—c) Esser o semblar el delicat d'En Tendre (Cat.), o la delicada de Gandia (Val.), o es delicat de ca'n Pomar (Men.): esser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se. Aquells noms es completen en aquesta forma: «El delicat d'En Tendre, que pujant al llit es va esllomar»; «Es delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit se va esllomar»; «La delicada de Gandia, que morí d'una fulla de rosa que li caigué en el cap» (o «que amb una flor de gesmil li trencaren el cap»). Aquesta darrera locució té el seu fonament, segons diuen, en una desgràcia que succeí a Gandia: quan una fadrina sortia de missa de la Seu de Gandia, li caigué damunt el cap una fulla dels rosetons de pedra que decoren la porta, i la matà. (Cf. Martí G., Tip. mod. i, 65).
    Fon.:
dəlikát (or., bal.); delikát (occ., val.); dəliсát (Palma, Manacor, Pollença); dəliсǽt (Felanitx).
    Intens.:
delicadet, -eta; delicadot, -ota; delicadetxo, -etxa; delicadíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí delicātu, mat. sign.