Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  delinqüent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELINQÜENT adj. i subst. m. i f.
El qui delinqueix; autor d'un delicte; cast. delincuente. Questió és: si afermar o caplevar los delinquens és de mer imperi?, Jafer 196 vo. Ezechiel... gran aygua viva, | neta, absterciva, | promet donar | per denejar | los delinquents, Spill 14320.
    Fon.:
dəliŋkwén (Barc.); deliŋkwént (Val.); dəliŋkwént (Palma).
    Etim.:
pres del llatí delinquente, mat. sign.