Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  demorar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEMORAR v.: cast. demorar.
|| 1. intr. Aturar, estar-se algun temps a un lloc. Non deie ni pusca demorar fora de sa bailia, doc. a. 1352 (Miret Templers 417). Lo dit comte de Pallars féu un monastir... en lo qual ell demorà gran temps, Tomic Hist. 122. Què'm porteu d'aquelles terres | qu'haveu demorat set anys?, cançó pop. (ap. Milà Rom. 150). Senyor, és dura la pujada | del cim esquerp on demoreu, Ferrà Cançó 30. a) fig. Qui tal dóna, tal reeb; e si ell ab altri bé demora, ve d'altra part qui en lo seu demora, Corbatxo 77. E'l fort m'és flach, e'l blan tench per molt dur, | e sens fallir me fall ço que'm demora, Jordi de Sant Jordi (ap. Ribelles Biblgr. i, 567).
|| 2. tr. Retardar; deixar per a més envant.
|| 3. intr., nàut. Estar situat en tal o tal direcció envers d'una embarcació, d'un punt de la costa o d'un altre objecte.
    Fon.:
dəmuɾá (Barc.); demoɾáɾ (Val.); dəmoɾá (Palma).
    Etim.:
pres del llatí demōrāre, mat. sign. || || 1, 2.