Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dental
veure  2. dental
veure  3. dental
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DENTAL adj.
Propi de les dents; cast. dental. «Nervis dentals»; «Cirurgia dental». Clínica dental: clínica on es curen les malalties de les dents. Sons dentals: els sons que s'articulen amb el cap de la llengua aplicat a la part posterior de les dents incisives superiors. Consonants dentals: les consonants que tenen aquella articulació, com és ara la d, la t.
    Fon.:
dəntáɫ (Barc., Palma); dentáɫ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí dĕntāle, mat. sign.

2. DENTAL m.
|| 1. La peça inferior de l'arada, a la qual va ajustada la rella (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); cast. dental. Saumata de dentals, doc. segle XIII (RLR, iv, 367). Somada de pales e de dentals, Leuda Puigc. 1288, p. 504. Una arada ab son dental tranquat, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 10).
|| 2. imatge  Eina de ferrer, consistent en una peça de ferro que s'adapta a la curvatura de la rella i que, posada al cap d'un mànec llarg, serveix per a sostenir dins la fornal i damunt l'enclusa les relles per acerar-les o llossar-les (Manacor).
|| 3. Punta de roca que no sobressurt de l'aigua de la mar i és un perill per a la navegació (Mall.).
    Fon.:
dəntáɫ (pir-or., or., bal.); dentáɫ (occ., val.); dantál (alg.).
    Intens.:
dentalet; dentalot; dentalàs; dentalarro; dentaletxo; dentaleu.
    Etim.:
del llatí dĕntāle, mat. sign. || 1: «Dentale est aratri pars prima, in quo vomer inducitur quasi dens» (Isidor Etym. xx, 14).

3. DENTAL m.
Dent molt grossa (Men.); cast. dentaza. «Aquest dental te desfigura» (Ciutadella).
    Fon.:
dəntáɫ (Menorca).
    Etim.:
derivat intensiu de dent, amb el sufix pres per analogia de dental art. 2.