Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. deportar
veure  2. deportar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DEPORTAR v.
|| 1. tr. Donar deport; divertir; cast. recrear, divertir. Estech deportant e alegrant si mateix, Muntaner Cròn., c. 26. La dona romàs sola ab l'infant, que ella tenia en son bras deportant-lo, doc. segle XIV (BSAL x, 54). Lo maestre qui ensenyava als fills d'aquells qui eren pus nobles, tragué'ls fora la ciutat ab excusa de deportar aquells, Scachs 47.
|| 2. intr. o refl. Prendre deport; divertir-se; cast. divertirse, solazarse. a) intr. Nos estàuem en nostre regne en Aragó iugan e deportan, Jaume I, Cròn. 127. Lo bisbe venc cavalcant ab molts canonges... e venc de deportar de fora la ciutat, Llull Blanq. 11.—b) refl. Tots tres se acordaren que se anassen deportant per recrear la ànima, Llull Gentil 8. Cinquanta rossins e cent pahons e plus, algarejant denant nostra vila se deportaren una stona, doc. a. 1463 (arx. mun. d'Igualada). Lo senyor rey partí de la present ciutat... per deportar-se a la cassa del forest, doc. a. 1478 (Ardits, iii, 4).
    Etim.:
compost de portar i el prefix de-. (cf. el fr. déporter),

2. DEPORTAR v. tr.
Transportar un condemnat a un lloc allunyat, del qual no deu sortir més o en molt de temps; cast. deportar.
    Fon.:
dəpuɾtá (Barc.); depoɾtáɾ (Val.); dəpoɾtá (Palma).
    Etim.:
pres del llatí deportare, mat. sign.