Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  derrocar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DERROCAR v. tr.
Fer caure; tirar a terra; cast. derribar. a) Parlant de construccions, arbres, etc. Hac tant derrocat del mur que gran portel hi hac feyt, Jaume I, Cròn. 15. Si algun dels veyns de qui serà la part comuna volia afoylar derrocar o destruir o adobar la dita paret, Cost. Tort. III, xi, 9. Com vullam fer una gran e bella plaça... e aquella no puxam fer sens haver e derrocar certs alberchs, doc. a. 1423 (Anuari IEC, v, 535). Tremeta tost per la destral | per derrocar l'arbre fortal, Fasset 213. Si temeu que les bombardes no derroquen lo castell, Tirant, c. 289. Puis que cantant joyosa derroques tes muralles, Llorente Versos, i, 47.—b) Parlant de persones o animals. Lo príncep... anà per lo camp ab la maça en la mà... abatent cavallers e derrocant cavalls, Muntaner Cròn., c. 192. Encontrant Harrich a Curial..., Curial lo ferí de tal virtut que del cauall lo derrocà, Curial, i, 18. Corre lo porch molt fort y derroca tants cans com al devant li vénen, Alegre Transf. 68. «Ase que em port, i no cavall que em derroc» (refr.). Usat també com a refl.: Can el se començà de derrocar del cauall, Jaume I, Cròn. 26.—c) Parlant de coses menudes. Se lamentaua derrocant destillades làgremes, Tirant, c. 89. Véreu anar Tirant amunt e auall derrocant bacinets del cap, Tirant, c. 325. Que'ls derrocaran les dents a bastonades, Coll. dames 634.—d) fig., parlant de coses immaterials. Avarícia derrocha la obra de la rahó, Jahuda Dits, c. 24. Lo diable... recordant-se de aquelles primeres armes ab les quals vençent hauia derrocat natura humana, Corella Obres 45. La perfectió de les pus altes intelligències abat e derroca, Moral Cons. 24. La qual de la gran altea de gràcia deroquist e en lo laç de peccat la catiuist, Villena Vita Chr., c. 23. Derroquen-se els imperis a tes vores!, Llorente Versos 25.
    Fon.:
dəruká (or.); deroká (occ.); derokáɾ (val.); dəroká (mall.).
    Var. form.:
enderrocar.
    Etim.:
format damunt roca amb el prefix de-.