Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desbaratar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESBARATAR v. tr.
|| 1. Posar en desorde; cast. desordenar, descomponer. Desbarate los cabells del meu cap, Tirant, c. 4. Los senys e rahó tots se desbaraten | quant lo cech voler anprén la bandera, Joan Moreno, resposta a Auzias March cxxiv. Sortetjant ses ratxes des mestral perque no es desbaratàs s'embós de sa capa, Roq. 48. Li desbaratà 'ls seus pensaments, Vilanova Obres, iv, 21. «Ha entrat el nen dins el despatx i m'ha desbaratat tots els papers».
|| 2. Desfer, tirar per terra les coses coordinades cap a un fi; cast. desbaratar, desconcertar. Ell volia desbaratar o desconcertar los meus designes, Lacavalleria Gazoph. Que fassin uy totes ses vinyes de Mallorca amb tal de que no mos desbaratin es negoci, Ignor. 32. L'aviram me desbaratava la cassada, Rosselló Many. 68. «Els parents han fet tot el que han pogut per desbaratar el casament». Desbaratar la voga o Desbaratar sa potranca: fer impossible una cosa que s'havia coordinat o preparat (Mall., Men.). Es retgidós que venturosament desbarataren sa potranca, Ignor. 32.
|| 3. Derrotar; posar en fuita desordenada un exèrcit, un estol, etc.; cast. desbaratar. Tu desbarataràs lo rey e tota sa ost, Desclot Cròn., c. 2. Les deu galees que'n Corral Lança desbaratà dels sarrahins, Muntaner Cròn. c. 105. En tant que'ls vencé y'ls desbaratà a tots y pres lo dit infant En Ferrando, Pere IV, Cròn. 280. Com hauia rompuda e desbaratada la lur armada, Boades Feyts 369. a) refl. Posar-se en fuita desordenada. Lo senyor rey brocà ab la senyera, e va ferir entre ells; e los moros se desbarataren en tal manera, que no'n romàs negú qui en la davantera dels sarrahins fos qui ne escapàs, Muntaner Cròn., c. 55.
|| 4. fig. Fer perdre la fe, els bons costums o altres valors morals; cast. extraviar. «Les males companyies han desbaratat aquest jove». a) refl. Perdre els bons costums, la fe, etc.; cast. extraviarse. Hem de saber si són gent de religió o què; perque ab quatre dies no's desbarati, Genís Quadros 151.
    Fon.:
dəzβəɾətá (or., bal.); dezβaɾatá (occ.); dezβaɾatáɾ (val.).