Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  descalçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCALÇAR v. tr.
|| 1. Llevar les calces, sabates o altre cobripeus; cast. descalzar. a) S'usa com a complement directe el mot indicador de la persona a qui es lleva el calçat. Narpan esperà que Blanquerna s'agenollàs e'l descalçàs, segons que havia acustumat de fer, Llull Blanq. 52, 8. Aquí ell se despullà e's descalsà, Desclot Cròn., c. 4. Ne irien mils arreades que yo moltes que'n conech que no merexen que'm descalçassen, Metge Somni iii.b) S'usa com a complement directe el nom de la peça de calçat que es lleva. No és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre, Tirant, c. 59. Jo hauria gran pahor que no fos digna de descalssar la tua delicada sabata, Jacob Xal. 8.
|| 2. Llevar allò que cobreix o'atura la part inferior d'una cosa, fins a deixar aquesta al descobert o en llibertat de moviments; cast. descalzar. «Descalçar un arbre»: decantar la terra que l'envolta, fins a descobrir-li les arrels. «Descalçar els ceps». «Descalçar un carro»: llevar les pedres o falques posades sota les rodes per a impedir el moviment del vehicle. Descalçar les raels cavant o axorbir, Pou Thes. Puer. 59. Lo segon any poreu degollar los dits mallols dexant un nu sobre de terra, descalçant la verga y lo tall, Agustí Secr. 94. Si lo parer ferà les peres granalloses, conué descalsar-li les raels, Agustí Secr. 55. Els vehins... atiats per la cobdícia, varen descalçar la terra, varen trobar un buyt, y dintre'l buyt una gerra, Casellas Sots 17. Lo promontori que hi ovira | sembla un penyal per l'ona descalçat, Atlàntida introd.
|| 3. fig. Interrogar qualcú insidiosament per fer-li dir coses que convindria més que no digués (Empordà); cast. sonsacar. «L'hem descalçat bé i ens ho ha dit tot».
|| 4. refl. Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, per afavorir qualcú, etc. (Mallorca). «És un homo que se descalça per tothom, i per això tots en fan molt de cas» (Mall.). Maldament siga precís descalsar-m'hi y treure tot s'estam, Aguiló C., Rond. de R. 11. Un homo devot, amich de fer llimosna y de descalsar-se per qualsevol, Penya Mos. iii, 227.
|| 5. No descalçar-se: dir mentides a raig i a roi; mentir a trencacoll (Cat.).
    Fon.:
dəskəɫsá (pir-or., or., bal.); deskaɫsá (occ.); deskaɫsáɾ (val.); dəsсəɫsá (Palma, Manacor).
    Sinòn.:
— || 3, esclovellar, esplugar;— || 4, descompassar-se, desteixinar-se, desturmellar-se;— || 5, no pagar delme.
    Etim.:
del llatí discalcĕāre, mat. sign. || 1.