Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  descendir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCENDIR o DESCENDRE v. intr.
|| 1. Baixar, davallar; cast. descender. D'eixe trono vols tu no descendre may? Llorente Versos 238. Les aigües del Montseny prenen en descendint els camins més sobtats, Ors Gualba 23.
|| 2. Venir per filiació successiva; cast. descender. Són es qui bravetjan que descendexen de casta de moneas, Ignor. 33.
|| 3. ant. Provenir (d'una causa). Ha vistes les commocions per les quals descendex la dita laxasció, doc. a. 1455 (Hist. Sóller, i, 508).
    Fon.:
dəsəndí (or., eiv.); desendí (occ.); desendíɾ (val.); dəʦəndí (mall., men.); dəʧəndí (men.). La forma descendre la trobam usada només per Llorente; en valencià es pronunciaria deséndɾe; però predomina la forma descendir també en valencià.
    Conjug.:
descendir es conjuga segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí descendĕre, mat. sign. || 1.