Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  descobrir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCOBRIR (ant. escrit també descubrir). v. tr.: cast. descubrir.
|| 1. Fer visible una cosa llevant-ne allò que la tapava o cobria. A penes les hauran cubertes, les tornaran descobrir e mostrar com pus deshonestament poran, Metge Somni iii. May ab la seca, de bona sahó | la fusta que's vert se solda y ajusta, | car tostemps descobren les junctes fenelles, Proc. olives 1573. Especialment: a) Destapar qualcú llevant la roba que el cobreix. Lo prhom segut, | lo cap se cobre; | ella's descobre | dient molt sua: | mostrant-se nua, | diu que's descobra | e faran obra | là per què hi són, Spill 5752.—b) absol. Exposar públicament el Santíssim Sagrament.—c) refl. Llevar-se el capell o altre cobricap. Es varen llevar la barretina, i nosaltres també ens vàrem descobrir, Massó Croq. 176.—d) refl. Emblanquir-se de pell el qui la tenia colrada (Urgell). «Aquesta criatura va néixer morena i s'ha descobert molt» (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Manifestar, donar a conèixer (allò que estava ocult o dissimulat), sia amb paraules, sia amb gestos o d'altra manera. Et suos consilios no'l descubriren per nullum ingenium, doc. segle XI (Bol. Ac. B. L., vi, 382). Havia vergonya de descobrir-li lo seu cor, Llull Blanq. 1. Sopliquen humilment a vós, que'ls digats e que'ls descobrats hon és la vostra voluntat d'anar, Muntaner Cròn., c. 49. Tres coses són perilloses de fer: beure túxech per assaig, e anar per mar per guanyar, e descobrir secret a fembra, Jahuda Dits, c. 18. Curial anà a casa de Melchior, e mot per mot ço que la Guelfa dit li hauia li descobrí, Curial, i, 8. Temerós de descobrir les meves intencions amb la mirada, Ruyra Parada 15. Especialment: a) Delatar qualcú, manifestar a altri el seu fet, la seva culpa. Na Renart... conech que l'aurifany hac sospita en ella, e temé's que no la descobrís, Llull Felix, pt. vii, c. 3.—b) refl. Declarar-se, manifestar-se qualcú així com és, així com pensa, així com vol obrar, etc. Com vaé açò et sabé que aquel se descobria massa d'aquel mal feyt, ac paor de si matex, doc. a. 1315 (Miret Bech oques 42). Encara restauen quatre dies del mes que Pierres auia fet vot de no descobrir-se a pare ni a mare. Comalada PP 80. Per no descobrir-se a son enamorat decidí fer la desentesa, Pons Auca 231.
|| 3. Veure o conèixer allò que estava ocult intencionadament. Com los dos lenys armats los hagren descuberts, ab voga sorda tornaren-se'n al almirall e digueren-li-ho, Muntaner Cròn., c. 82. Se'l mirava uns moments...; el temor de que la descubrissen li assaltava de sobte, y poruga de si mateixa, s'esmunyia als pochs segons del amagatall, Pons Auca 91. Especialment: a) mil. Observar; procurar veure els enemics i formar-se idea de llur nombre, situació, moviments, etc. Menaren-se una barca de VIII rems... per ço que ab aquella descobrissen lo port segretament, Muntaner Cròn., c. 83. Eren venguts a Nós XXX hòmens... que deyen que havien descuberts los passos e vista tota la host del rey de Castella qui venia vers nós, Pere IV, Cròn. 373. En temps de guerra manarà a la cavalleria de nit corra y descóbrie la campaña, Moradell Prel. 4.—b) Descobrir món: recórrer terres per veure coses noves i adquirir coneixença dels diferents països. M'en vaig a descubrir món, Alcover Rond. i, 129.
|| 4. Veure des de lluny o en virtut d'un esforç. Y no descubria ni una ànima, Roq. 36. Dalt el coll d'hont se descubreix la vila, Guiraud Poes. 4. Si el die és ben clar que no hi aja gota de broma, es descobre tota la terra, Massó Croq. 75.
|| 5. Veure o arribar a conèixer allò que estava ocult naturalment o que era ignorat. Un doctor ha descubert es medi de fabricar un sabó, Roq. 36. Com si no sabés avenir-se de les insospitades novetats que descobria, Ruyra Parada 54.
    Loc.

Passa envant, descobriràs!: es diu en to de reconvenció a aquells qui no volen deixar el camí que han pres, la conducta que han adoptada, ni escoltar consell de qui els vol bé (Mall., Men.).
    Refr.

—«Secret de tres, descobert és».
    Fon.:
dəskuβɾí (pir-or., or., bal.); deskuβɾí (occ., Maestr.); deskuβɾíɾ (val.).
    Conjug.:
la mateixa de cobrir.
    Etim.:
del llatí discooperīre, mat. sign. 1.